uon cuestion... its mai fren!

Heu sentit/llegit l'última anada d'olla del nostre sempre estimat Josemari? Quin tiu! Aquest sí que no s'avorreix mai des de la seva atalaia particular, la FAES. Suposo que aquest acrònim és més un joc que unes sigles i prou. FAtxes ESpanyols... o Folls Amb Estudis Supesos... o Farts i Avorrits d'Estar Sentats... No ho sé! El que està clar és que Fundación para el Analisis i Estudios Sociales no correspon a la realitat. Perquè ni analitzen ni estudien. I menys encara a nivell social. Ara, l'última, és que amb el nou estatut (ja començo a estar-ne una mica fart de tant estatut per tot arreu) portarem la poligàmia, l'eutanàsia i la ruptura definitiva amb Espanya.

Una vegada vaig cercar al diccionari la paraula entelèquia... Feu-ho! Espanya és una entelèquia.

De fet, qui sóc jo per criticar la feina d'algú que fa conferències a George Town. Pobre de mi!

L'error d'Adam

Diuen les males llengües que Déu, un cop havia creat l'home i la dona, els observava entristit. El preocupava que la felicitat no els embriagués com a ell. Així que els va anar a veure i els va atorgar un privilegi a cada un...

Déu: No us vull veure tant tristos, fills meus!

Adam: Clar, per tu és molt fàcil...

Déu: Res, que he pensat en donar-vos una gràcia a cada un. En diré una i qui la vulgui que la demani.

Eva: Collonut! Ja era hora que t'enrotllessis, eh?

Déu: No blasfemis!

Així quan ja s'havia creat un clima de suspens propici Déu va clamar....

Déu: La primera gràcia... poder pixar dret i a on es vulgui!

Adam: jo!!!!!!!!!!!!!!! Meva!!!!!!!!!!!!!!!!

I es va mirar a Eva amb aquella cara de superioritat d'haver aconseguit el millor dels premis.

Déu: Doncs, Eva, la segona gràcia serà per a tu...

Eva: Sí, bé, i quina és?

Déu: Seràs multiorgàsmica. Què et sembla?

Adam: No s'hi val!!!!! Això és trampa!

Eva: Iuju!!!!!

Ara no sé si això és cert o simplement forma part d'algun Evangeli Apòcrif... però resulta molt exemplificant. Nosaltres, impetuosos, sempre volem calmar les nostres necessitats d'una forma ràpida, directe i eficient. Vosaltres, més tranquil·les, sabeu disfrutar del moment una vegada i una altra...

La qüestió, que han passat molts anys, i jo penso igual que Adam. Quina putada haver tingut incontinència verbal i haver demanat el primer dels favors. Amb el que haguéssim disfrutat!!!!!!!

I, total, pixar drets vol dir deixar la goteta a la tassa i, per tant, rebre tots els retrets del món.

Què injusta és la vida!!!!

Avís per a navegants

Poso en coneixement de tot el personal que em queden 4 dies, aquest ja no es compta, per agafar vacances. Iuju!!

Res, ja sé que aquest tipus de notícia fa més ràbia que altra cosa, però no hi puc fer res. jejejeje!

I això és tots, amics!

Fora feixistes de la universitat!

Avui, a part de tenir prou temps lliure, tinc la ninfa frenètica. Què hi farem...

Ahir van atorgar-li a Santiago Carrillo la distinció d'Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Madrid. Un home de 90 anys que va fer possible, tot i que molts no ho vulguin reconèixer, la Transició espanyola ja que va reconduir el moviment comunista cap a posicionaments pacífics i democràtics. Segurament si li ha concedit aquest honor en funció d'aquesta intervenció en la política espanyola i en refermar la cultura de l'"oblit". I, durant l'acte, s'hi van presentar una colla de fatxes per intentar rebentar-lo. Sembla ser que els nostres estimats Goebles de la COPE havien, jo no puc confirmar-ho, preparat el sabotatge amparant-se en el dret d'expressió. També hi havia nombroses webs on s'instava la gent de "bé" a assistir-hi (Carrillo dixit). Tot això em preocupa. Ja heu anat veient que la problemàtica heretada de la Guerra Civil és un dels temes que més em motiven. Això de les dues (per mi tres) Espanyes, els vencedors i els vençuts... Em preocupa perquè els posicionaments s'estan enrocant. Cada un es retroalimenta de l'altre i van generant-se centrípetament. Dit aquest primer punt m'agradaria, i que vosaltres us hi sumessiu, cagar-me en sa puta mare! Feixistes dels collons!

Sabeu de què acusen a Carrillo? De ser el responsable de la mort de 10.000 persones a Paracuellos. Bé, ell era el responsable durant els primers dies de la Guerra Civil de la seguretat a Madrid. Així, tots aquells morts se li atribueixen automàticament. Per altra banda, com saben tots els noms i edats i sexes i... dels morts (que no eren tants, clar)? Doncs perquè van obrir les fosses comunes. Però als familiars del bàndol republicà no els hi deixen fer per a no reobrir ferides. No ho entenc. Serà que els vencedors encara es creuen en el dret de manar als vençuts.

No podem abaixar la guàrdia. Tampoc podem oblidar.

En Santiago Carrillo és un exemple a seguir. De la supervivència en una guerra a la contribució per la convivència en temps de pau. Tots hauríem de seguir aquest camí.

Si la bossa sona... la policia empresona!

Bé, ja li ha tocat el torn a la macroencefàlica.

Els de poble, gent desamparada i oblidada, hauríem de preocupar-nos... Barcelona ha declarat la guerra a tots i a totes en un intent utòpic, a l'estil més baconià.

Quan vaig llegir la proposta que en Clos volia portar a terme la seva croada contra el vandalisme, els desvalguts, les meuques i els seus clients, els grafiters, els patinadors, els venedors ambulants i enmantats, els malabaristes, els trilers, els pixadors, els borratxos, els camells i els seus clients, els bonguers, els "botelloners".... vaig recordar aquelles pel·lícules americanes. Sí, aquelles en que surt una urbanització aïllada del món per un tancat i tot de segurates patrullant. Aquelles en que els nens poden jugar pel carrer i tots són tan perfectes. Sí, vaig pensar que en Clos havia tingut un somni similar i el volia aplicar a Barcelona. Llàstima que els somnis no sempre es compleixin, sr Clos. Anem a pams...

Si aneu a Barcelona, per la Rabassada, procureu no marejar-vos! Si just arribar a la ciutat vomiteu us fitxaran i us clavaran 300€. Perquè no només ens maregem per la veguda, oi?

Si aneu a Barcelona i esteu encostipats millor que porteu una mascareta, a l'estil Michael Jackson, per si algun pollastre us surt disparat en un estornut... també us clavaran una multa del 15 per deixar la vostra empremta al terra.

Si aneu a Barcelona i atempteu contra la moral pública (i aquí ja no hi poso cap exemple perquè jutjar la moralitat és una cosa que al poder sempre se li dóna bé) també l'haureu cagada.

En fi, m'agradarà veure com apliquen tota aquesta bateria de mesures represores més dignes de la dreta recalcitrant que de l'esquerra dialogant sense ferir sensibilitats ni butxaques.

Sr. Clos. Des d'aquí, humilment, li demano que no carregui a la població amb mesures inviables i es dediqui més a potenciar la vida a la seva ciutat.

Un de poble.

P.S.: Què serà de la Mercè sense poder beure cervesa dels pakis i pixar-la als arbustos de la Plaça Catalunya?

La vinya del Senyor... té masses coses!

Mai no us heu sentit en el lloc equivocat, en el moment equivocat? Com quan em va venir aquell tiu a trencar-me la cara perquè "encara" m'estava follant a la seva nòvia i resulta que el cabrón s'havia equivocat de persona i no era jo l'"afortunat"... quina oloreta em va acompanyar la resta de la nit! Això és el que deu estar pensant el President del Barça.
Ja sabeu que a mi aquest món de corre rera una pilota, i tot el que l'envolta, no em motiva gaire. I menys si els pàjaru cobren el que ni tots nosaltres junts (però això és un altre tema que em reservo per a més endavant....).
Tornant al tema... el de "la Família Feliz"....
En Joan Laporta té un cunyat curiós. Un fatxilla que amb el temps ha entès que no tot és parafernàlia i per això surt parlant en català. Però resulta que la família de la dona del presi té molta tela. Sembla ser, i gola profunda m'ho ha confirmat des de Ràdio Macuto, que el sogre del presi té molta, molta, molta pasta. I la campanya electoral per a la presidència del club la va pagar ell. I, és clar, "a mi hijo le pones un buen despacho y a vivir, que son dos días".
Aquest Alejandro (clar, perquè Aleix és massa friki, suposo) ha sortit pastat al pare que és un nostàlgic de puta mare.
Són situacions d'aquelles que saps que poden passar, però desitges amb totes les teves forces que no passin mai!!! jejeejej! Pobre Laporta!
El Futbol Club Barcelona, paradigma del nacionalisme català, té a la seva junta directiva un tiu que era (ara ho deu ser de cor) membre de la Fundación (i ja es podria dir fundición, collons!) F. F. (Passo de nombrar-lo). Quantes voltes dóna la vida... en dóna tantes que inclús mareja! I això, a Barcelona ciutat, pot ser molt car... però aquest, també, serà un altre tema del que parlaré ben aviat.
Gràcies per la vostra comprensió...

Els passarells també ploren...

Ara li toca als ocells. Ara són ells l'enemic a abatre. Ells ens poden portar la pitjor de les pandèmies després de la SIDA. I què hi fem nosaltres?

NEGOCI!

Sí. Resulta que un laboratori farmacèutic té desenvolupada una suposada vacuna contra aquesta, encara hipotètica, mutació del virus aviari en humà. És curiós, oi? Aquests cabrons donen un significat nou a aquella dita castellana "vender la piel del oso antes de matar-lo". Ens han creat, i seguiran amb molta més insistència, la psicosi que el virus serà mortal i catastròfic. Però ens tranquil·litzen dient que ja hi ha una vacuna, que deuen vendre a preu d'or. Ahir vaig llegir que de les 25 modalitats que el virus havia adquirit en humans només era efectiva al 50% en una d'elles. Collonut, no? Per sort, el Ministeri de Sanitat ha anunciat que comprarà fins a 10.000.000 de dosis (el 25% de la població). Ups... però el total no serà adquirit fins a finals del 2007, ja que l'únic laboratori que la fabrica no dóna a l'abast. I jo em pregunto... si la grip, que ve en un no res i et matxaca durant una setmana, està al caure de què em servirà a finals del 2007? Si és que han encertat la modalitat i no em donen aigua amb sucre, clar.

Estem ben vigilats i protegits per els nostres polítics.

Sort d'ells.

"Todo perfecto"

Heu vist les notícies avui? Ha sortit el futur Felip VI acompanyat de la seva plebea particular que havien anat corrents a l'hospital perquè la noia (no voldria incórrer en injúries) tenia contraccions. I a la sortida els periodistes, tots babejant piloteria, li han preguntat al descendent de Felip V (aquest sí que es mereixeria més d'un adjectiu propi de la seva espècie) com estava el temita. Ell, tan "humà", ha respost que "todo perfecto".

NO ET FOT!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si ell no ho troba tot perfecte, jo plego! És com si el Rocco trobés que passar-se el dia cardant amb les dones més acollonants, i a sobre cobrar per fer-ho, fós una putada. M'agrada que l'únic d'aquest Estat que viurà sense cap mena de preocupació la resta de la seva vida ho trobi tot perfecte. Ha sigut un acte de sinceritat. Gràcies (suposo).

I, és clar, el príncep (en aquest cas hagués sigut millor que hagués mantingut la seva aparença amfíbia) ha arribat conduint el seu cotxe. Em sembla que ha sigut Antena 3 la que ha remarcat aquest fet. Tenen raó. Té la suficient psicomotricitat com per conduir per ell sol. Però us heu fixat quin cotxe tenia? Era un Marbella, potser? O un d'aquests que no cal el carnet? NO!!!! Era un senyor cotxe, pagat per tots. Podem sortir orgullosos al carrer celebrant-ho, eh?

Per sort, senyores i senyors, aquest Estat és democràtic i tots "tenim" les mateixes oportunitats, els mateixos drets i els mateixos deures. Jo, digueu-me il·lús, no perdo l'esperança de que em donguin aviat un cotxe nou de trinca i de les mateixes característiques que el seu. I, posats a esperar, voldré passar uns dies al Palau de Marivent.

Bé, si em despedeixo com sempre avui tindrà més sentit, oi??

Salut i REPÚBLICA!!!

P.S.:

Ja podeu anar fent guardiola! Està a punt de venir un nou personatge que viurà a cos de "rei" amb la suor dels seus subdits... i dels que no ho som, però no ens donen opció. Serà per això que s'han tancat tant en banda per tal d'evitar la reforma del finançament català???

Tot em supera, últimament...

Benvinguts... ben trobats...

El dimecres m'ha trencat la setmana. Ahir era dilluns? Doncs m'ho va semblar. Espero, seguint la premisa informativa de la COPE, que amb l'aprovació de l'Estatut i la conseqüent "independència" suprimim aquesta festa i ens estalviem tants problemes.

I, curiosament, tornem a parlar de l'Estatut. No em feu molt cas, però juraria que durant tot el procés parlamentari de redacció (prop més d'un any!) no havia sentit a parlar tant de l'Estatut com en les dues últimes setmanes.

La Caverna s'ha crispat. I és curiós que hagin batejat així a aquest grup pseudo-pensador de Madrid. Suposo que les ombres projectades sobre les parets han distorsionat tant la imatge real de la proposta catalana que no els queda més remei que espantar-se. No és culpa d'ells.

Seguint, ja que no he escollit jo el nom de Caverna, amb conceptes filosòfics ara han sortit amb el nominalisme més pur. Ni Occam ho hagués fet millor. Ara no ens podem dir NACIÓ. Aquest nom és exclusiu per a ells. Suposo que quan una realitat s'aguanta per petiteses com l'exclusió és molt difícil l'exercici d'acceptar altres propostes. I davant la coexistència de contraris ells són els que tenen raó.

Ui... que potser encara és massa d'hora (6:30)!

Ho deixo..

"Prefiero una España roja a una España rota". Calvo Sotelo dixit.

A molts de vosaltres aquesta sentència us serà molt familiar. És, a més del reflexe d'un moment històric molt concret, la materialització d'un sentiment molt compartit. Sovint es parla de la Segona República (1931-1939) com la coexistència de dues Espanyes. Però jo encara diria més. És la coexistència de tres Espanyes. Hi ha la dialèctica dretes-esquerres, molt accentuada per la conjuntura política de l'Europa d'entreguerres, i la dialèctica centre-perifèria. Ben cert és que els homes (humanitat, no voldria ferir sensibilitats feministes) no hem evolucionat tant com ens pensem. Els atenencs, espartans, pirencs... tots els pobles que després es constituïrien com a Grècia es definien envers els demés per contraposició: "nosaltres som el que som per diferència als altres que no són com nosaltres", que entraven tots en un sac amb el mateix nom: Bàrbars.

Així, Espanya es comporta en aquest sentit com un ésser amb identitat pròpia. Tot el que no sigui espanyol, en una essència proveïda pel romanticisme francès (el tòpic que encara exporten dels toros i de la paella, de l'olé i de la festa perpètua), és automàticament negat i/o rebutjat. I això s'exten en el temps. D'aquesta manera és fàcilment comprensible l'actitud que les Juventuts del Partit Socialista van mantenir davant la proposta de l'Estatut de Catalunya presentada el mateix 1931, aquell que mai va ser aprovat i que ha quedat en el record com l'Estatut de Núria. Aquestes juventuts, més dignes de portar una camisa negre o marrona, van proposar la intervenció militar a Catalunya. I les coses van seguir el seu curs. Un curs que cada vegada agafava més pendent i es tornava més sinuós. El moment més àlgid va esdevenir-se durant el Bienni Negre (1934-1936) on la dreta va recuperar el govern i va desfer, literalment, totes les victòries socials aconseguides fins a la data. Un dels líders de la CEDA, en José Calvo-Sotelo, ho va resumir al Congrés dels Diputats amb aquesta sentència tan unívoca. Totes les diferències entre esquerres i dretes podien ser relegades a un segon lloc. El principal objectiu: salvar la pàtria!

Han passat 70 anys...

Suposo que les coses no han canviat pas gaire...

Al Peter Pan ja li surten canes

Fa temps que m'agrada, fent broma, dir que sóc el Peter Pan. A més, treballo de color verd. Digeu-me babau, però la meva tercera o quarta adolescència la porto com puc. La qüestió...

Aquest divendres vaig sortir de festa, com no podia ser d'una altra manera, al principi tot normal. Unes cerveses aquí, un cubata allà... i el temps anava passant. Va arribar l'hora tonta en que tanquen els bars i vem decidir anar a fer la penúltima (sempre és la penúltima) al Blas. Fins aquí cap problema i res fora de l'habitual. Un cop a dins... terror! Vaig desenvolupar la Síndrome del Monitor d'Esplai! Quins collons! Tots, tots, i quan vull dir tots és tots, estaven en plena explosió hormonal. Aghhh! Em vaig sentir moooooooolt gran. Tota aquella colla de nens... d'acord, devien tenir entre els 18 i els 22, però eren nens!... ens miraven amb cara d'extranyesa. És com en aquella pel·lícula en que es fa un viatge enrera en el temps i tothom et mira com un bitxo estrany, oi? I jo, el Peter Pan, estava perdut. Vaig començar a cridar: "Campaneta! Campaneta!!" I ella no venia. Per tot arreu veia garfis i pirates rient-se de mi! "Campaneta!!!!!!!", però ella no venia. Vaig tancar els ulls i vaig desitjar, un cop els tornés a obrir, trobar-me a Neverland. I, em podeu creure, els vaig obrir i tancar trenta mil vegades. Res. Tornava a trobar-me dins del Blas. Seguia envoltat d'hormones per tot arreu. Nens que tot just s'afeitaven aquella nit per primera vegada...

Quan vaig arribar a casa, tot moix, només podia pensar en una cosa. Vaig córrer fins al lavabo i em vaig mirar al mirall. Sí! El Peter Pan tenia canes! Segur que la Campaneta ja estava en alguna residència de la tercera edat i Neverland feia temps que havia caigut en mans dels constructors i ja tenia un camp de golf, zones residèncials, hotels...

Se m'està passant l'arròs? Mireu que jo faig servir Brillante, que és l'arròs que no es passa!

En Peter Pan té canes, però no es pensa tenyir. Com diuen a l'altra banda de l'Ebre (amb permís dels de Flix): "a lo hecho, pecho".

O sigui, i citant a en Gandhi, "podreu doblegar el meu cos, però no el meu esperit!"

El de los Otros tenia raó...

Gràcies per compartir amb mi aquest blog, però feu cas al de los Otros....

si voleu fer algun comentari, siusplau, sel·leccioneu "otros" i després poseu-m'hi algun nom pel qual us pogui reconèixer.

Més que res és per saber-ho...

Vinga, que vosaltres podeu!

Salut!

Sóc un delinqüent?

Sé, no ens em d'enganyar, que molts i moltes de vosaltres em respondreu afirmativament: "Sí, soci, ets un delinqüent!" Però vull anar més enllà...

Avui he llegit al diari, o potser va ser ahir, que els nostres amics, els polítics, ja tenen mig acabada la nova llei per a la prevenció del tabaquisme. Gràcies, amics. No sé com podré pagar-vos aquest favor! A principis de l'any que ve passaré a ser un delinqüent. M'encanta! Quan erem joves tenim molts i molts camins per arribar a la delinqüència, però no eren tan emocionants com el que ara se'ns presenta. Tornaré a amargar-me per fumar-me una cigarreta. Aniré a l'estanc amb gavardina, ulleres de sol i bigoti fals. Tornaré a comprar-me xiclets de menta per a intentar dissimular l'olor (ai, que hauria de dir pudor). I el que és millor: a la feina, després de plantar un pi, no podré fumar-me aquella cigarreta de plaer, de serenor. No! Ja no podré. Els nostres amics, els polítics, volen posar-nos una estrella de David i assenyalar-nos pel carrer: "Mireu! És un fumador!!!!" I jo no tindré més remei que sortir corrents i tornar-me a amagar. Si fós un maltractador, un skin, un lladre, un terrorista, un immigrant sense papers, un alternatiu, un ocupa, un .... segur que seria més ben vist per als nostres amics els polítics que si sóc un fumador. Però senyor polític! Què a la cigarreta no hi he posat cap ingredient!! Què és el tabac que veneu vosaltres mateixos!! Què hi feu l'agost! Què també fumeu, collons!!

Qui avisa, normalment, no és traïdor. Jo, l'any que ve, seré un delinqüent.

Queden 3 dies per a què no repetim la Història!

La setmana passada van aconseguir, després de múltiples baixades de pantalons per part de tothom, arribar a un acord per tal d'aprovar el 4 estatut de la història de Catalunya. Sí, és el quart encara que diguin que aquest serà el tercer. Penseu que el primer que hi va haver, el de Núria, va ser retirat per les corts espanyoles el mateix 1931. Però això ara sembla que ja és igual, o potser no...

Avui, dia 3 d'octubre, ja ha sortit el Cap Superior de la Cúpula Militar Espanyola amb el discurs habitual: "Españññññññña es una e indivisible" i bla, bla, bla... Ens hauríem de preocupar??

Fa 71 anys en plena república van passar uns fets similars. Els recordem com els fets d'octubre de 1934. Què va passar en aquelles dates per a que ara us en parli? Per un costat, a Astúries, hi van haver unes revoltes mineres molt violentes que van ser apagades per la Legió. I, curiosament, en Franco les dirigia. Diuen alguns que això va ser una manera de provar alguna cosa que s'estava covant. Jo no hi entro.

Aquí a casa, els partits d'esquerres van aprovar una llei de reforma agrària per acabar amb el greuge de la Rabassa morta. La llei va tirar endavant. Defensava, amb un alt consens polític a Catalunya, una llei l'aplicació de la qual només afectava a Catalunya. Però va ser duta a debat al Parlament espanyol on va ser considerada incosntitucional. Això va crear un gran debat a casa nostra: qui té la capacitat de decidir dins de la jurisdicció política catalana?

En Companys va decidir declarar unilateralment l'Estat Català i trencar, d'aquesta manera amb l'Estat Espanyol. Tot el govern en ple va ser detingut i empresonat.

Queden tres dies per a un especial aniversari.