Fora feixistes de la universitat!

Avui, a part de tenir prou temps lliure, tinc la ninfa frenètica. Què hi farem...

Ahir van atorgar-li a Santiago Carrillo la distinció d'Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Madrid. Un home de 90 anys que va fer possible, tot i que molts no ho vulguin reconèixer, la Transició espanyola ja que va reconduir el moviment comunista cap a posicionaments pacífics i democràtics. Segurament si li ha concedit aquest honor en funció d'aquesta intervenció en la política espanyola i en refermar la cultura de l'"oblit". I, durant l'acte, s'hi van presentar una colla de fatxes per intentar rebentar-lo. Sembla ser que els nostres estimats Goebles de la COPE havien, jo no puc confirmar-ho, preparat el sabotatge amparant-se en el dret d'expressió. També hi havia nombroses webs on s'instava la gent de "bé" a assistir-hi (Carrillo dixit). Tot això em preocupa. Ja heu anat veient que la problemàtica heretada de la Guerra Civil és un dels temes que més em motiven. Això de les dues (per mi tres) Espanyes, els vencedors i els vençuts... Em preocupa perquè els posicionaments s'estan enrocant. Cada un es retroalimenta de l'altre i van generant-se centrípetament. Dit aquest primer punt m'agradaria, i que vosaltres us hi sumessiu, cagar-me en sa puta mare! Feixistes dels collons!

Sabeu de què acusen a Carrillo? De ser el responsable de la mort de 10.000 persones a Paracuellos. Bé, ell era el responsable durant els primers dies de la Guerra Civil de la seguretat a Madrid. Així, tots aquells morts se li atribueixen automàticament. Per altra banda, com saben tots els noms i edats i sexes i... dels morts (que no eren tants, clar)? Doncs perquè van obrir les fosses comunes. Però als familiars del bàndol republicà no els hi deixen fer per a no reobrir ferides. No ho entenc. Serà que els vencedors encara es creuen en el dret de manar als vençuts.

No podem abaixar la guàrdia. Tampoc podem oblidar.

En Santiago Carrillo és un exemple a seguir. De la supervivència en una guerra a la contribució per la convivència en temps de pau. Tots hauríem de seguir aquest camí.