Dedicada especialment...

Cap el vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat
i et trobes molt sol i el soroll s'esbaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fumar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit
i te'n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora el carrer i comences a córrer
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.

Borrós...

Tot és borrós...
Tot ho veig borrós...
Les llàgrimes fan que la realitat es deformi, borrosa, arreu on miri...
Aquell fatídic dia que, maleïda l'hora!!!, havia arribat a desitjar (imbècil de mi!) està a punt d'arribar...
Hi ha tantes coses que no li he arribat a dir mai!
Hi ha tantes coses que mai li hagués hagut de dir!!
Hi ha tantes coses...
Ara, però, només em queda una cosa a dir...
Adéu...

Hola! Em dic Jordi i sóc (...)

No heu anat mai a una trobada on no coneixeu a ningú? Com ara un casament del cosí del veí de l'amic??

En situacions així el SOCIAL que porto dins es desperta... creix... i, des de la incontinència més indomable, em posseix. El resultat acostuma a ser d'allò més interessant. I, la veritat, m'ho passo teta veient-ho tot des d'una segona fila privilegiada.

Pensareu que se m'ha anat l'olla per enèssima vegada. Aquesta vegada us equivoqueu. Això em passa així i és així com ho visc.

I, bé, només volia compartir-ho amb vosaltres.

Digueu-me... incontinent!

La conga de Jalisco...

Aquesta setmana m'han dit DESAPAREGUT!!!
La veritat, no n'estava molt segur. He cercat el seu significat al diccionari i la definició m'ha deixat mort!
Cito textualment:

[de desaparèixer]

adj i m i f 1 Mort, finat. Recordem les darreres paraules de l'il·lustre desaparegut.

2 Dit de la persona considerada com a morta, tot i que la seva defunció no és provada. Entre morts i desapareguts, hi hagué cinc mil baixes.

des_a_pa_re_gut.

La persona que m'ho ha dit està molt lluny. I té molta raó quan reclama alguna senyal de vida. Em sap molt de greu!!

Però si em poguessis portar alguna d'aquestes fulles tan "màgiques"... jejejejeje
Per cert, les fotos són acollonants!!!

L'avorriment acabarà amb mi?

Imaginem... és només una hipòtesi... de l'estil: "tinc un amic que..."
Si estàs en un bar i et ve un home i et diu:

"¿qué? ¿Nos cogemos unas botellas y nos las mamamos?"

Què contestaríeu??

Aneu molt en compte amb la resposta!!!

"El pan que habla"

Hi ha una escena a Matrix on un dels protagonistes afirma acabar de tenir un "déja vu". És curiós que habitualment usi el guió de Matrix per a referenciar la meva realitat. De fet, m'extranya força aquesta última conclusió. Tornant a l'escena... aquest cap de setmana m'ha semblat viure en un immens i constant "déja vu". Potser serà que les dues últimes setmanes havien sortit extremadament del meu guió habitual?

Sovint quan ens acostumem a les rutines que la vida ens marca acabem per no valorar el que realment ens afecta. Un paradigma d'això és la violència a la televisió. La veiem tantes vegades i a tantes hores que no li donem la importància que realment té. Quantes vegades ens ensenyen les atrocitats comeses en ciutats com Bagdad i seguim mastegant el menjar que tenim a la boca com si fós d'allò més normal veure cossos esquarterats, mutilats, dessagnant-se...?

Això em porta a entendre, seguint el meu sil·logisme particular, que hi ha moltes coses a la meva vida, a la meva realitat més propera, que se m'escapen pel simple fet de no ser del tot conscient de la seva existència.

Cartrons!!

Deia aquell gran personatge dels 80's... "Cartones!! Cartones!!!"
Gran manera d'enfocar una situació així de complicada, oi?
Clar... tenim un gran ventall a on fer encaixar aquest final. Qualsevol situació poc feqüent serà digne de rebre aquest colofó.

No ens enganyarem a aquestes alçades, eh?