"Soci returns!"

Ja ha arribat el dia... aquell que quedava tan lluny... en que les vacances s'acaben.

Les d'enguany han sigut força gratificants, la veritat. He fet un viatge i tot!

Em sembla que un dels motius perquè les he disfrutades és que hauré d'esperar uns set anys més per a poder repetir-les en unes condicions similars.

Fustrant, simplement fustrant.

Bé, ja ho m'ho he tret de dins...

Ara anem directes al present, doncs!

L'altre dia, dimecres per a ser més concrets, vaig baixar a la jungla. Sé que molts de vosaltres pensareu que sóc un hipocondríac social... i potser no us equivocareu de massa. Però el fet d'anar a Barcelona sempre em provoca les mateixes sensacions. Allò, més que una ciutat delirant és una Babel hilarant. I no em preocuparia més del que ho fa, sinó fós perquè l'idioma predonimant no és el que presumiblement hauria de ser.

També experimento una tensió desmesurada. Serà que la macroencefalitis de la ciutat afecta a tot allò que s'hi desenvolupa?

I, mentrestrant, a Castellar ja es preparen per a la Pesta Major. Desitjo que els preparatius siguin només per part de l'Ajuntafems (tot i que això implicarà una alegria del tot limitada).

Pararà Papà?? Pararà patxin!

Després d'intents... de reanimació... importants... la musa ha reanimat!
Oéoeoeoeoeoeoe!!!!

I la reanimació es va produir després de llegir una noticía sobre l'última anada d'olla del PAPA de Roma.

Ara resulta que treballar molt és dolent per a l'ànima! I el borinot incloeix a l'alta jerarquia eclesiàstica a la llista de treballs "penosos".

Serà veritat????, vaig pensar...

Quins collons!

Que se'n vagi a Centre Amèrica, a l'Àfrica a l'Índia... i que es posi colze a colze amb els nens que treballen jornades eternes.

Ben bé que aquesta gent està desvariant massa!

Una senyal més, inequívoca, que aquesta institució s'ha quedat anclada en un passat extrany, oi?