The Twilight zone...

Algú sap què puc fer???
Estic desorientat!
Això de fer-me gran, viure sol, viure al Sol, tornar a anar al gimnàs...
Què m'està passant a la vida??
Alguna cosa hauré fet malament últimament, oi?
O potser és cosa d'algú altre/a??

La fi dels dies...

Quan en una societat tot, TOT, vol ser controlat des del poder les coses comencen a fer pudor.

I és molt curiós que els "poders" que més volen collar qualsevol aspecte d'aquesta societat siguin aquells que s'inflen proclamant la "llibertat". Tots aquests pseudosocialites, falsos comunistes, disfruten aplicant una persecussió a l'estil stalinista. No seria millor ser del POUM?? Al PSUC no li va anar tant bé, eh?

Ara, l'última exageració és l'ordenança per a les bicicletes a Barcelona.

A on van a parar tots els ideals de joventut? A on guarden les americanes de pana i el capullu??

Suposo que arreu les coses deuen ser semblants... Però aquí ens ha tocat viure un "socialisme" d'allò més excitant.

Sovint recordo les paraules de l'Isidoro clamant contra l'imperalisme ianki... i, temps més tard, et trobes un "líder" socialista al cap davant de l'OTAN.

El destí realment és tant cruel?

O, simplement, ens prenen el pèl?

Aneu en compte, doncs, que les coses pinten magre...

La peixera (2)

Feia dies que no em trobava davant de la Peixera!

Altra vegada no va ser una sensació agradable, però en el mar hi ha el que hi ha i no s'hi pot fer res.

Què en treuen els peixos de fer el què fan? No ho entenc, la veritat.

L'última vegada va ser molt curiós. Sorprenent, diria. I, fins a ser punt, acceptable. Però aquest cop no ho vaig entendre. A més, sense una coreografia (anecdòctic?) marcada.

Si mai us trobeu davant d'una peixera, per tant, i veieu els peixos nedant una espècie de ball com la tarantela no tingueu por.

Al cap i a la fi, no hi poden fer res (suposo).

Avui no és un dimecres qualsevol...

Tela amb la Pesta Major d'aquest any!
Avui és dilluns. No hi ha més.
Qui m'havia de dir que "podria" sortir les quatre nits??
Ha estat molt bé, la veritat.
Aquest any sí!

La mona de Badalona

"Una jove de 26 anys i veïna de Badalona ha donat positiu en tres controls preventius d'alcoholèmia dels Mossos d'Esquadra, situats en el mateix punt, des del 27 d'agost al 2 de setembre.Segons ha informat la policia autonòmica, el control d'alcoholèmia es va situar a l'autopista C-32 a l'altura del peatge de Vilassar de Mar (Maresme), en el punt quilomètric 92.La primera prova a la qual va ser sotmesa la noia es va realitzar el 27 d'agost a les 01.10 hores, i va tenir com a resultat una taxa positiva de 0,39 mg/l.Multes i retirada de puntsEl segon resultat positiu es va produir l'1 de setembre a les 07.45 hores. La noia va mostrar una taxa de 0,44 mg/l d'alcohol, el mateix resultat que va obtenir en la tercera prova, realitzada el dia 2 a les 08.50 hores.Fonts policials han assenyalat que en els tres casos es va portar a terme la immobilització del vehicle de la noia, a la qual han imposat diverses sancions administratives que es traduiran en la retirada de punts del carnet i en sancions econòmiques." (El Periódico de Catalunya, 4 de setembre de 2007)

Simplement, acollonant!

A partir d'ara qui em digui que té mala sort...
o que res li surt bé...
o que és més tonto que una sabata...
que es torni a llegir l'article de "L'afortunada"!!
Quina tela!

Only youuuuuuuu...

Després d'unes vacances massa desitjades hem de tornar a la feina...
Avui és, per a molta gent, inici de noves etapes.
Quines poden ser aquestes etapes?
Cadascú pot contestar aquesta pregunta d'una forma diferent. Molts potser coincidiran amb la resposta.
Crec que hi ha coses que porten masses dies aguantant-se amb pinces i que ja no tenen raó de ser. Hi ha situacions i relacions que han sobreviscut fins al dia d'avui i vés a saber perquè!
Però aprofitant l'inici del nou curs (2007-2008) hauríem de posar-hi els pebrots suficients com començar aquesta nova etapa preconitzada.

Ara m'ha vingut a la memòria un cap d'any qualsevol... tot són bones intencions i promeses impossibles. És com si volgués deixar de fumar o apuntar-me al gimnàs. Més o menys es tracta d'això. És una voluntat de canvi. És una necessitat d'afrontar el futur immediat amb la certesa que ja res pot ser com fins ara.