L'error d'Adam

Diuen les males llengües que Déu, un cop havia creat l'home i la dona, els observava entristit. El preocupava que la felicitat no els embriagués com a ell. Així que els va anar a veure i els va atorgar un privilegi a cada un...

Déu: No us vull veure tant tristos, fills meus!

Adam: Clar, per tu és molt fàcil...

Déu: Res, que he pensat en donar-vos una gràcia a cada un. En diré una i qui la vulgui que la demani.

Eva: Collonut! Ja era hora que t'enrotllessis, eh?

Déu: No blasfemis!

Així quan ja s'havia creat un clima de suspens propici Déu va clamar....

Déu: La primera gràcia... poder pixar dret i a on es vulgui!

Adam: jo!!!!!!!!!!!!!!! Meva!!!!!!!!!!!!!!!!

I es va mirar a Eva amb aquella cara de superioritat d'haver aconseguit el millor dels premis.

Déu: Doncs, Eva, la segona gràcia serà per a tu...

Eva: Sí, bé, i quina és?

Déu: Seràs multiorgàsmica. Què et sembla?

Adam: No s'hi val!!!!! Això és trampa!

Eva: Iuju!!!!!

Ara no sé si això és cert o simplement forma part d'algun Evangeli Apòcrif... però resulta molt exemplificant. Nosaltres, impetuosos, sempre volem calmar les nostres necessitats d'una forma ràpida, directe i eficient. Vosaltres, més tranquil·les, sabeu disfrutar del moment una vegada i una altra...

La qüestió, que han passat molts anys, i jo penso igual que Adam. Quina putada haver tingut incontinència verbal i haver demanat el primer dels favors. Amb el que haguéssim disfrutat!!!!!!!

I, total, pixar drets vol dir deixar la goteta a la tassa i, per tant, rebre tots els retrets del món.

Què injusta és la vida!!!!