Tot em supera, últimament...

Benvinguts... ben trobats...

El dimecres m'ha trencat la setmana. Ahir era dilluns? Doncs m'ho va semblar. Espero, seguint la premisa informativa de la COPE, que amb l'aprovació de l'Estatut i la conseqüent "independència" suprimim aquesta festa i ens estalviem tants problemes.

I, curiosament, tornem a parlar de l'Estatut. No em feu molt cas, però juraria que durant tot el procés parlamentari de redacció (prop més d'un any!) no havia sentit a parlar tant de l'Estatut com en les dues últimes setmanes.

La Caverna s'ha crispat. I és curiós que hagin batejat així a aquest grup pseudo-pensador de Madrid. Suposo que les ombres projectades sobre les parets han distorsionat tant la imatge real de la proposta catalana que no els queda més remei que espantar-se. No és culpa d'ells.

Seguint, ja que no he escollit jo el nom de Caverna, amb conceptes filosòfics ara han sortit amb el nominalisme més pur. Ni Occam ho hagués fet millor. Ara no ens podem dir NACIÓ. Aquest nom és exclusiu per a ells. Suposo que quan una realitat s'aguanta per petiteses com l'exclusió és molt difícil l'exercici d'acceptar altres propostes. I davant la coexistència de contraris ells són els que tenen raó.

Ui... que potser encara és massa d'hora (6:30)!

Ho deixo..