Camarero!!! Una de mero!!!!

Ja ho tinc!!!!

Ja sé perquè els guionistes de jolibú estan de vaga!!!!

La raó és molt simple: la realitat sempre supera a la ficció!

I ells han desistit...

Dos subnormals han ingressat a la presó, avui, després que un d'ells violés a una noia i l'altre el gravés amb el mòbil.

Simplement és increïble!!!!

O, per no surtir-me del món judicial (serà que em posa l'autoritat?) el cabronàs aquell que després de matar a un ciclista, per molt excusat que estigués en el seu moment donat que es va considerar un malhaurat accident, reclami una indemnització de 20.000 € als pares com a responsables subsidiraris i així li abonin la reparació del seu flamant vehicle.

És normal que es declarin de braços plegats!

Contra això no es pot competir!!!!

La meva paperera de reciclatge

Encara us enrecordeu dels missatges que ara tot just fa 24 dies ens enviàvem de forma compulsiva??

Ara no n'estic segur, però la xifra de missatges sms que s'envien aquella nit és de milions!!!!

Doncs l'altre dia, fent neteja de records, em va venir al cap un de molt autèntic!

(em sap greu, però no es pot traduïr...)

"no te dije nada porque tenia paperas! Cuando tenga pa putas te llamo"

Ja està. No el trobeu d'allò més poètic??

I que després em diguin que l'avorriment no és útil!

Barrufa!!!

La notícia del mes, a part de l'aniversari de la Princesa, és que els Barrufets han fet 25 anys!!!!!

Espero que no em surti l'entrada com aquells mails encadenats i lacrimògens (tant per la seva vessant nostàlgica com la còmica).

El compte enrere ha tornat a activar-se i, com sempre que ho fa, se m'activa l'engrenatge de la memòria reflexiva. Sí, aquella que fa balanç i compara any rere any totes les coses que han anat passant a la meva vida, a la nostra vida.

Aquest any, el dels 31, ha sigut molt intens.

Però al cap i a la fi tot passa i quan mires enrere veus que la importància de les coses, per molt vives, fortes, intenses, inacabables, que puguin semblar en el precís moment en que les vius no ho són tant. Allò que el temps ho cura tot no és cert (sinó no ens moriríem mai, oi? jejejeje), però ho posa tot al seu lloc i li dóna la importància real en la seva mesura.

La il·lusió és una cosa que no ens poden pendre. Aquesta il·lusió és la que ens aferra al present mirant de prop un futur agradable.

Així, aquest any (el dels 32, ja!!) es presenta engrescador. Es presenta il·lusionant. Dit, d'una manera apropiada, barrufa molt!

Què la sort m'acompanyi!!!

Una merda enganxada en un pal

El tàndem Sirera-Albiol ja ha tornat a reaparèixer a l'escena pública d'una manera estrident!

Els molt (...) tornen a manipular la realitat al seu gust per a tenir contents als seus "superiors".

És una vergonya! Els dos (...) tenen els sants collons de mentir sense cap mena d'escrúpols.

L'"amic" Albiol, el hooligan que es dedica a clavar cops de puny des de les esquenes dels seus guardaespatlles (què valent, company!), ja es va fer un lloc en el món audiovisual amb aquell famós video on sortia una Badalona totalment apocalíptica més pròpia del Pròxim Orient que no del Barcelonès.

Aquests són els valents que salvaran la pàtria (però la de la meseta, clar).

En moments així entenc molts moviments socials, molts pensaments extrems, moltes actituds al límit...

Sort que els de Polònia ho van clavar:

Són una merda enganxada en un pal!

Atxem!

Sort que tots ens vem desitjar els uns als altres els millors auguris per al nouvingut 2.008, eh?

Amb amics com vosaltres... jejejeje... Em sembla que he entrat de ple a les estadístiques que controlen la famosa "passa" que ens acompanya!

Òstia! Què malament que ho he passat! Per Any Nou semblava una ànima en pena. Un pollet tremolós! (i no era ressaca!!!)

Ahir em vaig tirar tot el dia a casa amb la calefacció a 25º jejejjejeje!

Suposo que encara hauré de fer bondat i donar de menjar al Sr. Frenadol durant uns dies.

Per cert, vigileu que sembla ser que hi ha un virus (aquest per interné) que t'envia correus. I li sembla graciós!

Quina poca gràcia!