"Prefiero una España roja a una España rota". Calvo Sotelo dixit.

A molts de vosaltres aquesta sentència us serà molt familiar. És, a més del reflexe d'un moment històric molt concret, la materialització d'un sentiment molt compartit. Sovint es parla de la Segona República (1931-1939) com la coexistència de dues Espanyes. Però jo encara diria més. És la coexistència de tres Espanyes. Hi ha la dialèctica dretes-esquerres, molt accentuada per la conjuntura política de l'Europa d'entreguerres, i la dialèctica centre-perifèria. Ben cert és que els homes (humanitat, no voldria ferir sensibilitats feministes) no hem evolucionat tant com ens pensem. Els atenencs, espartans, pirencs... tots els pobles que després es constituïrien com a Grècia es definien envers els demés per contraposició: "nosaltres som el que som per diferència als altres que no són com nosaltres", que entraven tots en un sac amb el mateix nom: Bàrbars.

Així, Espanya es comporta en aquest sentit com un ésser amb identitat pròpia. Tot el que no sigui espanyol, en una essència proveïda pel romanticisme francès (el tòpic que encara exporten dels toros i de la paella, de l'olé i de la festa perpètua), és automàticament negat i/o rebutjat. I això s'exten en el temps. D'aquesta manera és fàcilment comprensible l'actitud que les Juventuts del Partit Socialista van mantenir davant la proposta de l'Estatut de Catalunya presentada el mateix 1931, aquell que mai va ser aprovat i que ha quedat en el record com l'Estatut de Núria. Aquestes juventuts, més dignes de portar una camisa negre o marrona, van proposar la intervenció militar a Catalunya. I les coses van seguir el seu curs. Un curs que cada vegada agafava més pendent i es tornava més sinuós. El moment més àlgid va esdevenir-se durant el Bienni Negre (1934-1936) on la dreta va recuperar el govern i va desfer, literalment, totes les victòries socials aconseguides fins a la data. Un dels líders de la CEDA, en José Calvo-Sotelo, ho va resumir al Congrés dels Diputats amb aquesta sentència tan unívoca. Totes les diferències entre esquerres i dretes podien ser relegades a un segon lloc. El principal objectiu: salvar la pàtria!

Han passat 70 anys...

Suposo que les coses no han canviat pas gaire...