Els antics pobladors de l'actual Grècia van arribar a la conclusió, entre moltes d'altres, que res és immutable. Potser tenien raó. Jo crec, no obstant, que sembla haver unes qualitats, unes actituts, unes maneres de fer que presumeixen d'una constància absoluta dins l'espècie humana!
Dins de la immensa diversitat que ens diferencia a uns dels altres semblen aflorar uns denominadors comuns innegables.
Hi són. No hi doneu més voltes. Tothom, per inversemblant que pugui semblar a primer cop d'ull, es mou per les mateixes premises.
Una d'elles... potser la més visible... és el "jo". Dubto que sigui l'equivalent a l'Ego freudià.
Una altra és la necessitat d'entrendre el que ens envolta. És un clàssic entre els clàssics cercar una explicació per a tot el què ens envolta o ens afecta!
Alguna més és el sentiment de culpa+destí=autocompassió. És a dir, el què em passa m'ho mereixo/no hi puc fer res/haig d'assumir-ho perquè no hi ha res més a fer.
Tot plegat és una actitud humana davant la vida. De fet, no hi ha ningú que conegui que no hagi experimentat cap de les tres o, inclús, les tres a la vegada. Jo sóc el primer en ser víctima d'aquesta situació.
Missatge per a Navegants: tot té solució i la nostra actitud ha de ser positiva. No hem de suposar, ni imaginar, ni respondre a preguntes de les quals no en tenim la resposta.
