dimarts, de febrer 28, 2006

Colla de voltors!!!! Això no se'm fa!!!

"L'Euríbor puja fins al 2'914 % aquest mes de febrer. El valor més alt des del novembre de 2o02".
Però de què aneu?
Cabrons!!!!
O sigui, i si no ho entenc malament, portàvem 4 anys sense tocar la merda de l'euríbor aquest dels collons i ara que em decideixo a fer el pas... PAM! A putejar al pobre nanu, no?
D'això se'n diu tocar el que no sona.
Estic molt emprenyat!

Veo veo... de qué color és?

Quins collons l'amic Eto'o.
A mi això de la pilota, com deia el meu avi, no em fa gaire gràcia. Tampoc ho seguiexo, clar. Però hi ha notícies i/o/u declaracions que sobrepassen el límit merament esportiu i són llavors quan m'arriven.
Sí. M'estic referint al nostre inestimable Samuel Eto'o. Quan el FCB el va fitxar, en un episodi més de l'eterna lluita entre el bé i el mal (altrament dit, Barça i Madrid), el col·lega va fer unes declaracions d'allò més substancials. I, totalment, racistes. Heu llegit bé. RACISTES. El soci va dir entre rialla i rialla que "voy a correr como un negro para vivir como un blanco".
Noi... i ara que tens? Què t'agafa?
Després del penós espectacle d'intentar abandonar el camp (penseu-hi... si marxeu de la vostra feina abans no hagi sonat la "sirena" podeu anar buidant la taquilla. Éstar clar que us cardaran al carrer) van rebuscar i remanar en totes les videoteques i van trobar unes imatges de l'any passat contra el mateix Saragossa en les quals es veia el nostre inestimable amic saltant com un mono davant els comentaris del públic més erudit.
I, vès per on, ara això ja no importa. Ara s'ha sentit ofès. Així, tots els arbitres des de la categoria regional fins a la primera divisió haurien d'abandonar el camp cada vegada que la gent s'enrecorda de les seves mares. O quan fan al·lusions al diàmetre de l'esfinter d'alguns jugadors també podria passar, no?
O serà que volem "netejar-nos" alguna mena de mala consciència per ser un dels països europeus amb un índex de racisme declarat més elevat??
Ai... ho veig molt negre tot plegat!!!
P.S.: No voldria que en fessiu una interpretació racista del meu comentari, eh?

dijous, de febrer 23, 2006

F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.F.

Doncs sí. Avui és 23-F!
Tal dia com avui uns fills de puta (i que el ministre Bono s'hi posi fulles) van intentar acabar amb la incipient "democràcia" espanyola.
Hi ha moltes teories i hipòtesi al respecte. En alguna entrada anterior ja n'he apuntat alguna idea pròpia. Però el que avui se celebra, sense cap mena de dubte, és la creació d'una paraula nova en castellà / espanyol / o com el Vidal-Quadras li vulgui dir.
I la paraula és.....
"semesientencoño"
L'il·lustre bigoti del Tejero gaire bé no es va bellugar en pronunciar aquest neologisme. Amb la pistola apuntant al sostre (volia matar a Déu en una nova interpretació nietscheriana?) i amb el tricorni calat fins a les orelles.
Bé, aquesta vegada no desenvoluparé historiogràficament aquest episodi tan nostrat. Avui, em sentiré satisfet si feu vostra la paraula que fa 25 anys aquest desgraciat d'extremadreta, amb bigoti, amb cara de mala llet, va inventar-se.
Salut!

dimecres, de febrer 22, 2006

A poc a poc (?)

Ja li ha tocat l'hora al pollastre.
No podia ser de cap més manera. Primer van ser els porcs... Després els cavalls... Més tard es van tornar bojes les vaques... i ara se'ns han gripat els pollastres (i per extensió la resta de plumífers, clar).
De pollastres n'hi ha de molts tipus. I també són moltes les maneres de cuinar-lo. A tall d'exemple us en poso dues receptes que demostren el ventall de possibilitats:
1.: Pollastre a l'ast... amb aquesta veureu quin és l'animal que dóna més voltes després de morir.
2.: Pollastre al compac... amb aquesta veureu quantes voltes doneu vosaltres.
Tot i això, faig una crida a tots i a totes! És un clam directe, desesperat! Deixeu els pollastres en pau! Com a molt, si té la grip, li rajarà el nas. Com a vosaltres si us el foteu, no?
Compartim les alegries que la vida ens ofereix...
I recordeu l'etern cant que la gallina sempre li dedicarà al seu mascle, el gall... POCPOCPOC APOCAPOOOOOC!!! POCPOCPOC APOCAPOOOOOC!!!
Salut!

dilluns, de febrer 20, 2006

La peixera

Una peixera sempre és hipnòtica. Inclús quan està buida.
L'altre dia vaig tenir la sensació d'estar davant d'una peixera immensa.
Dins d'una peixera hi pot haver de tot, oi? Des de peixets de colors fins a piranyes. La sort serà que si hi poses la mà vinguin a jugar les coloraines i no les dentadures amb escames. Per què... com ho pots saber?
De totes maneres, l'important sempre és posar la mà. Si rebs carícies irisades millor que millor. I si la treus sense dits ja veurem com et burxes el nas, després. Però segur que en trobaràs la manera.

divendres, de febrer 17, 2006

El retorn d'en Peter Pan

Quan dura la vida d'una persona?
Fins que no tens la capacitat de pensar i moure't per tu mateix depens dels altres. Quan arribes a una certa edat, et torna a passar el mateix. Conclusió: aprofita el temps entre la primera i la tercera edat per a disfrutar de tot el que t'ofereix el món, dels teus amics, dels teus amors, de les teves estones de solitud, dels teus silencis... Disfruta de tot el que puguis perquè pot arribar un dia en que no t'enrecordis de res.
Aquest dia arriba. I és una putada. No per a tu, que total no en seràs conscient, sinó pels que t'envolten. I aquest dia s'ha acabat tot. I tornes a dependre dels altres.
D'aquesta manera, la segona edat... l'enèssima adolescència... l'esperit rebel... no es pot deixar marxar.
Us vaig convocar a la festa de comiat del Peter, oi? Ho sento, i no per les raons que més voldria, però no el deixaré marxar.
He tingut, aquesta setmana, un intens diàleg amb mi mateix... i del qual n'he destil·lat aquesta supervivència forçada del Peter.
Ah!! Però la festa segueix igual, eh!! Ja ens inventarem alguna cosa...
Salut i Repúvica!

dijous, de febrer 16, 2006

Murphy i su puta madre...

Murphy és aquell que té una explicació tonta, però verosímil, per a les coses habituals, quotidianes, que sempre passen. I, a més, quan passen la ràbia és doble perquè una veu interior et va repetint insistentment que ja sabies què passaria.
Murphy és un cabrón, home!
A tall d'exemple...
LLEI DE GUMPERSON:
"La probabilitat de que es produeixi un fet determinat és inversament proporcional al desitg que es té d'ell"
TEOREMA GENERAL DE MC.LOONEY-HINDERBURG
(o teorema de l'error acumulatiu):
"Els errors s'acumularan sempre en el mateix sentit amb l'objecte de fastiguejar al màxim. I en especial, de tal manera que s'hagin de refer totes les operacions. En principi podem pensar que en tots els càlculs, el valor que es creia més correcte, acostuma a ser el causant de tots els errors".

dimarts, de febrer 14, 2006

Prou!

El Periòdico de Catalunya (edició digital. 14-febrer-2006)

"El full parroquial de les esglésies valencianes afirma que les víctimes de maltractaments "provoquen"

Un teòleg diu que els avortaments són "pitjor" que la violència domèstica
"

Queda clar? Pregunto! Queda clar?

Després s'omplen la boca amb l'integrisme islàmic i la crueltat de les seves lleis. De la inhumanitat de les seves tradicions, llegeixis ablació, lapidació, fuetades públiques.
Això ha passat al País Valencià, tot i que dubto que l'energumen que ha pogut afirmar coses d'aquesta pobresa mental s'hi refereixi així. Potser, més aviat, en dirà Comunidad Valenciana. Però tranquils! No us esvereu! El Foro de la Família és defensat per l'Església. Prefereixen, ja ho heu llegit, apallissar a una dona a que aquesta aborti.
Aquest cop no hi posaré més cullerada. Crec que el desgraciat s'ha retratat prou ell sol i a l'organització per la qual treballa.

dilluns, de febrer 13, 2006

Ja està aquí! Ja arriba l'Arale!

Sembla mentida, oi?
Doncs ja està!
Ja tinc tres dècades a sobre!
I comencen a pesar, eh?
jejejjejejje

Ara, més que mai....

Salut!!!

dijous, de febrer 09, 2006

Calçot power

Aquest matí estic pagant els danys col·laterals del sopar d'ahir. Va ser un sopar de puta mare, però els calçots són difícils de pair. Com que ja ho sabia els vaig amanir. Collons si els vaig amanir!
La qüestió és que encara estic menjant calçots.
O sigui que avui... de Salut... no gaire.

dimarts, de febrer 07, 2006

La llegenda que em va espantar

De llegendes urbanes n'hi ha moltes. N'hi ha per a tots els gustos...
Una persona intel·ligent diria que són això, llegendes. Ja ho sé. Però ara que s'acosta l'apocalipsi n'hi ha una que em va espantar. Digueu-me crèdul, m'és igual.
Anem al temita...
Corre la llegenda urbana que celebrar un aniversari abans que es cumpleixi porta mala sort. Corre tant que m'ha arribat a mi i tot! jejeje
I, de fet no sé si ho sabieu, pensava celebrar-lo amb tots els que vulguessiu aquest dissabte 11. Però "va a ser que no!". No fós cas que...
Així, us emplaço a tots aquells que volgueu a fer una festa de comiat el cap de setmana que ve (17-18).
Comiat? (us preguntareu). Doncs sí. Acomiadem al Peter. (tot i que no crec que marxi... jejejje)
En fi, ja ho sabeu. Per a més informació...
Salut i peles!

dijous, de febrer 02, 2006

Juventud! Divino tesoro!!

Ja ho he vist tot en aquesta vida.
Notícia del dia: Condemnen tres Dragqueens i una gogó a 12 anys de presó per a cada un per haver fet una fel·lació a un noi.
Ara ja res té significat per a mi. Els meus referents s'esfondren per moments.
Aviam....
Si la resta dels mortals estem desitjant que ens fagin la fel·lació! Inclús hi ha un negoci al voltant de les fel·lacions (tot i que a Barcelona volen controlar l'oferta últimament)!
I el tiu aquest, un nano de 22 anyets, se li talla el rotllo i a sobre els denuncia!!!!
Quanta gent que visita assíduament el Camp del Barça? I no sempre hi fan partit, oi?
Ja ho veieu... aquesta joventut ha perdut tota mena de valors i de principis!! I després ens diuen puretes i pre-naranjitos i que miravem la tele en blanc i negre i que als aniversaris ballavem la música dels parxís i...
Resumint, quanta raó que tenen aquells que reneguen constantment de les reformes estudiantils!

dimecres, de febrer 01, 2006

Tic... tac...

Bé, ja ha arribat el dia!
El compte enrere ha començat.
Com dirien els d'Europe...
"It's the Final CountDown!"

Tic... tac...