dijous, de desembre 28, 2006

Em sembla que jo també faré vaga de fam!

Diuen... més que res totes les pel·lícules que ens han vomitat aquests últims dies... que existeix un esperit nadalenc.
hou hou hou!!
Doncs no!!!
L'únic esperit que existeix aquests dies és el de la Gran Burbujita! Sí, aquella mítica burbujita d'on han sortit totes les demés. Aquest esperit les domina durant aquests dies de festa i fa que els pobres (aquí és on entro jo) éssers que hi viuen enganxats siguin víctimes d'una brutal tortura.
Aquesta tortura és total. És indigne!
P.S.: Què bons els turrons! Què bona l'escudella! Què bo l'ànec!
Mmmm!!!

dimarts, de desembre 19, 2006

En Jason Kay és una mica gay!

He llegit, atònit, com en Jason Kay em reclamava una altra entrada!
I la primera cosa que m'ha vingut al cap ha sigut que ahir, tot just, havia donat l'última entrada!
Així, ja no em queden més entrades.... apart de la de casa meva!!!
Oé oéooéoeeoeooeoeoe!!!!!!

dimecres, de desembre 13, 2006

"Los gemelos golpean dos veces"


Telaaaaaaaaaaaaaaa! El que m'acabo de trobar!
jejjejejjejjejejjee
Detall important: les xolles que duia!

dijous, de desembre 07, 2006

Ara ve Nadal i... ens farem mal! O la realitat de l'"homo homini lupus"

Benvinguts al pitjor mes de l'any!
Benvinguts al mes de la felicitat, de l'alegria, de la família, de la bondat, de la compassió, de la germanor, de l'amistat, de l'amor...
Tan dolents sóm la resta de l'any que ens reservem aquest mes per a rentar-nos les consciències col·lectivament?
Sinó recordo malament en altres entrades ja he opinat sobre el muntatge econòmic d'aquestes festes. Festes, per cert, que en principi recorden el naixement del que ens havia de salvar. I, més lluny de la realitat, una mica més i ens mata a tots. Només cal veure quantes matances s'han fet en nom seu. Però això és una altra qüestió...
M'agradaria saber què costa cumplir amb les "obligacions" nadalenques durant els onze mesos anteriors.
És que no podem?
O és que sóm, com deia en Hobbes, el nostre pitjor enemic?

dilluns, de desembre 04, 2006

Ells mai ho farien (o sí)

Després d'uns dies de relax, o de penitència, la mussa m'ha tornat a visitar.
La veritat és que quan pensava en musses m'imaginava... mmm... sí... una dona mig nua, silvestre, salvatge, esbelta i escultural... (si per imaginació que no quedi, oi?). Però la que em va venir a veure... ai uix!!!... millor que "corramos un estupido velo"!!
Al cap i a la fi, el que interessa és que m'ha vingut a veure. I ho ha fet de la mà, sempre incorrupte, del telenotícies.
Ara resulta que el Quart cinturó (els catalans hi entenem molt alhora d'estrenye'ns el cinturó) és més una realitat que una ficció. Ja era hora, per cert. Tan mateix, aquesta faraònica infraestructura ha ressaltat com de pervers pot arribar a ser el poder.
Hi havia un pensador que va dir: "El poder corromp". I jo hi afegiria, també, que treu morenes!
Senyors d'ICV i d'ERC! Com és que la màxima representació dels seus partits no va donar suport a una manifestació en contra d'aquesta infraestructura? Serà que ara que estan a la poltrona ja no els preocupa? Ah, sí! Hi van enviar representants! Ui! Què tonto sóc!
En fi, quantes titoles s'han de menjar ara que estan en el poder! I quantes coses hauran de fer en contra de tot el que abans defensaven a ultrança!
El que està clar és que de ventre hi aniran fins, molt fins...