Treballem! Treballem! Què la cibada guanyarem!

Per fi ho he vist tot clar!

Tot, sempre (i encara que algun cop sembli impossible), té un perquè! I avui he vist claríssssssssim el motiu de tot el que passa.

Avui he recordat aquella cançó de l'E.G.B.... ".. i la cibada guanyarem!"

No és culpa meva!

Senyor jutge!!!!!

No és culpa meva!!!

En el meu subconscient es va gravar en foc que la cibada era el premi, el fruit, del nostre esforç, treball.

Per què em jutja per una cosa que a l'escola em feien cantar???

No entenc res...!

jejejejjeeje

En fi... el segon mes està a punt de caure!

Iuju!!!!!