Sóc un delinqüent?

Sé, no ens em d'enganyar, que molts i moltes de vosaltres em respondreu afirmativament: "Sí, soci, ets un delinqüent!" Però vull anar més enllà...

Avui he llegit al diari, o potser va ser ahir, que els nostres amics, els polítics, ja tenen mig acabada la nova llei per a la prevenció del tabaquisme. Gràcies, amics. No sé com podré pagar-vos aquest favor! A principis de l'any que ve passaré a ser un delinqüent. M'encanta! Quan erem joves tenim molts i molts camins per arribar a la delinqüència, però no eren tan emocionants com el que ara se'ns presenta. Tornaré a amargar-me per fumar-me una cigarreta. Aniré a l'estanc amb gavardina, ulleres de sol i bigoti fals. Tornaré a comprar-me xiclets de menta per a intentar dissimular l'olor (ai, que hauria de dir pudor). I el que és millor: a la feina, després de plantar un pi, no podré fumar-me aquella cigarreta de plaer, de serenor. No! Ja no podré. Els nostres amics, els polítics, volen posar-nos una estrella de David i assenyalar-nos pel carrer: "Mireu! És un fumador!!!!" I jo no tindré més remei que sortir corrents i tornar-me a amagar. Si fós un maltractador, un skin, un lladre, un terrorista, un immigrant sense papers, un alternatiu, un ocupa, un .... segur que seria més ben vist per als nostres amics els polítics que si sóc un fumador. Però senyor polític! Què a la cigarreta no hi he posat cap ingredient!! Què és el tabac que veneu vosaltres mateixos!! Què hi feu l'agost! Què també fumeu, collons!!

Qui avisa, normalment, no és traïdor. Jo, l'any que ve, seré un delinqüent.