"El pan que habla"

Hi ha una escena a Matrix on un dels protagonistes afirma acabar de tenir un "déja vu". És curiós que habitualment usi el guió de Matrix per a referenciar la meva realitat. De fet, m'extranya força aquesta última conclusió. Tornant a l'escena... aquest cap de setmana m'ha semblat viure en un immens i constant "déja vu". Potser serà que les dues últimes setmanes havien sortit extremadament del meu guió habitual?

Sovint quan ens acostumem a les rutines que la vida ens marca acabem per no valorar el que realment ens afecta. Un paradigma d'això és la violència a la televisió. La veiem tantes vegades i a tantes hores que no li donem la importància que realment té. Quantes vegades ens ensenyen les atrocitats comeses en ciutats com Bagdad i seguim mastegant el menjar que tenim a la boca com si fós d'allò més normal veure cossos esquarterats, mutilats, dessagnant-se...?

Això em porta a entendre, seguint el meu sil·logisme particular, que hi ha moltes coses a la meva vida, a la meva realitat més propera, que se m'escapen pel simple fet de no ser del tot conscient de la seva existència.