Dedicada especialment...

Cap el vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat
i et trobes molt sol i el soroll s'esbaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fumar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit
i te'n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora el carrer i comences a córrer
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.