El retorn d'en Peter Pan

Quan dura la vida d'una persona?

Fins que no tens la capacitat de pensar i moure't per tu mateix depens dels altres. Quan arribes a una certa edat, et torna a passar el mateix. Conclusió: aprofita el temps entre la primera i la tercera edat per a disfrutar de tot el que t'ofereix el món, dels teus amics, dels teus amors, de les teves estones de solitud, dels teus silencis... Disfruta de tot el que puguis perquè pot arribar un dia en que no t'enrecordis de res.

Aquest dia arriba. I és una putada. No per a tu, que total no en seràs conscient, sinó pels que t'envolten. I aquest dia s'ha acabat tot. I tornes a dependre dels altres.

D'aquesta manera, la segona edat... l'enèssima adolescència... l'esperit rebel... no es pot deixar marxar.

Us vaig convocar a la festa de comiat del Peter, oi? Ho sento, i no per les raons que més voldria, però no el deixaré marxar.

He tingut, aquesta setmana, un intens diàleg amb mi mateix... i del qual n'he destil·lat aquesta supervivència forçada del Peter.

Ah!! Però la festa segueix igual, eh!! Ja ens inventarem alguna cosa...

Salut i Repúvica!