La cançó, més o menys, cantava: "... entre Blanes i Cadaqués"
Però el que no diu la cançó és que realment la gent d'aquelles contrades tenen una manera de veure les coses d'allò més... mmm... irreal!!!!
D'acord! També podria ser efecte de la ressaca o del colocón que no feia pas massa que l'havia deixat.
Tot i això la conversa a la qual em van obligar a assistir va ser curiosa.
Aviam si tinc pilotes... per transcriure-la:
A l'únic bar obert que havia als voltants de casa (a l'Escala) hi havia un noi jove assegut a la barra. Li direm (A).
Jo vaig entrar i em vaig posar al seu costat, amb la distància suficient per a estendre un diari i deixar-hi el cafè amb llet al costat.
I poc més tard va entrar un home d'aquells "Fisherman's Friends" amb més arrugues a la cara que la Duquesa d'Alba. A ell li direm (B).
(A): Fa vent aquí d'alt, eh?- mirant-me els cabells despentinats.
(jo): Sí, massa.
(A): Aquí quan fa Tramuntana has de portar pedres a les butxaques!- i somriu (?)
Jo vaig fer la mirada més ascèptica que vaig poder i vaig tonrar a començar el diari, però aquesta vegada del revés. El pensament va ser... Agüuita!!!
Com un angel caigut del cel es va obrir la porta i (B) va avançar fins a la meva dreta.
(A): Ei! Com va (B)??
(B): Òstia, no t'havia reconegut, (A)!
(A): És que la cara la tinc davant, no darrera!
(B) s'aixeca i se'n va altre cop cap a la porta i se'l queda mirant el clatell.
(B): tens raó, des d'aquí només se't veu el cul.
(A): Sóc més guapo pel davant.
(B): No em fagis tornar a mirar que no ho tinc molt clar.
Jo ja començava a fer papiroflèxia amb el diari... m'havia fumat mig paquet.
(B): Escolta (A), vols jugar a tennis??
(A): Ara? D'acord!
(B): Tinrdàs pilotes, suposo!!
(A) va despedir-se de mi i prou i va marxar.
(B) va agafar un diari i va seure a una taula a esmorzar.
Tela!
Teeeeeeelaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
