Sin City

Dissabte tarda... (sí, heu llegit bé)
Sabadell...
Davant del Bora Bora...

Tot de nens, molts menors d'edat, amb una hòstia a sobre que no s'aclaraven. Suposo que totes les polítiques de prevenció de l'alcoholisme no acaben d'anar del tot bé.

Em ve al cap la mítica frase "es que la culpa es de los padres, que las visten como..." Però, gràcies pares! Em vénen al cap, aquest cop el petit, certes passions inconfessables. El sacsejo (el gran, eh?) i inento oblidar-les.

Així comença una nit desenfrenada que acabarà amb la sortida del sol.

Això dels comiats de solter és la polla. De fet, pel que vaig poder veure durant el sopar (que vem compartir amb tres comiats de solteres), és l'element principal. Totes duien membres enganxats al cap, al cos... Era el monotema: la Festa de la Titola.

El moment més àlgid... i més llarg... i més fustrant... va ser quan va sortir l'estriper. Ja sé, em sembla, perquè li diuen així. Almenys a mí em van agafar ganes d'estripar-lo. Un tiu amb més bonys a la panxa que el ninot del mixelin! I totes posseïdes! I el col·lega va acabar amb el membre penjant, com si fós el batall que donava la campanada d'inici de la festa.

Sí, és enveja. Ja ho sé.

Després d'aquest moment d'histèria col·lectiva... la nit va allargar-se de totes les maneres que vaig poder. Algunes d'artificials, d'altres més "naturals".

Sort em vem tenir de la nata. Gran moment, aquest. Llàstima que no era jo el que m'haig de casar. Tot i que, per mala sort de la meva líbido, la noia anava vestida (suposo que amb aquelles petites porcions de tela ja es pot considerar roba, oi?) amb la bandera dels EUA.