Els ous d'Evo

L'amic Evo, per fi, ha començat a treballar. I ho fa bé. Ha recuperat allò que els altres li havien pres al seu país.

Quina cara deuen tenir, ara, aquells que tan reien del seu jersei a ratlles? Burros!!!

Ara l'amic Evo ja no és aquell pobre indígena que tot li anava gros i que no seria capaç de dirigir el seu propi país. Ara és una amenaça amb connotacions comunistes (quins records!!!).

Bé. Tenim poc temps, deuen pensar en algun despatx de l'última planta d'algun gratacels. De segur que a hores d'ara algun complot ja es deu estar teixint per a preparar un cop d'estat o quelcom pitjor. L'amic Evo s'ha atrevit, ni més ni menys, amb els grans grups energètics. Ui ui ui...

D'exemples no ens falten. I menys en el "Pati interior" d'EUA. Acabada de la Guerra Civil i les annexions de Califòrnia i Texas, els Yankis han mirat sempre la resta del continent com a una propietat més. Han cosit i tallat allò que més els ha convingut i les seves intervencions en polítiques internes han estat a l'ordre del dia. La Companyia ha estat darrera de totes les convulsions polítiques que no han deixat de sacsejar el subcontinent.

Pensa, amic Evo, que acabes de jugar-te ell lloc (si ho llegexies del revés s'ajustarà més). No pateixis. Consulta-li als teus companys Chávez i Castro i veuràs com no ets l'únic a qui intentaran matar, enverinar, destronar, empresonar, aïllar...

Amb un parell... Evo!