Que tinguem sort...

Ahir va començar la campanya per al referèndum.
Tard o d'hora havia d'arribar, oi?
Hi ha dues coses que ja m'han cridat l'atenció. I molt!

La primera és que el principal partit impulsor de la reforma estatutària, el PSC, ha escollit un eslogan la mar d'original i que reflecteix la immensa quantitat d'arguments que tenen a favor del sí. La frase, perdoneu que no en recordi la seva literalitat, ens avisa que el PP aprofitarà el vot NO contra Catalunya. Suposo que així tots aquells que no siguin PPeros i votin NO poden experimentar un contrasentit que els decanti cap el SÍ. Però qui va més en contra de Catalunya que l'Ibarra? O el Guerra? Trobo que sent un dels partits que més han apostat i participat en els dos redactats (sí, el primer amb tot el Parlament de Catalunya; i el segon, en alguna cita discreta a la Moncloa) hauria de tenir molts arguments i maneres de fer entendre quan de positiu és aquest Estatut(et).

La segona és que en Zapatero va obrir els actes de campanya del PSC. I, si m'equivoco em disculpeu, va ser en el primer acte polític a tot el país de qualsevol formació. Em sorpren com pot arribar a ser de falsa la política. Si no recordo malament, va ser ell qui va prometre acceptar el text que sortís del Parlament. Simplement ha mentit. Però és que ara ve a defensar l'obligatorietat del SÍ com si un resultat negatiu fós (seguint el modus apocalíptic del PP) la fi del món.

Jo, ara que s'ha posat tant de moda això d'usar cançons per a reivindicar una de les postures davant el plebiscit, també n'he escollit una. Aviam que us sembla. La podríem cantar plegats en honor a tota aquesta colla de ...

And the winner is...

Tu de què vas????