"Donde dije digo dije Diego"

"- Aló?

- Alí!

- Aló?

- Alí!

- Oiga.. que yo hablo en serio!

- Y yo en sírio!"

A mi em va fer gràcia, què voleu que us digui...

Suposo que en part és perquè trobo que reflecteix molt bé un dels grans problemes que tinc, i crec compartir amb la resta de la Humanitat.

No ens comuniquem.

En aquest món i en aquest temps tots anem a la nostra. Hi anem, a més, sense contemplacions. El que li passi als demés ni ens preocupa. I si mai arriben a tocar-nos la fibra ens apuntem a un oenegé i fem un rentat de consciència brutal. Per a casos extrems hi ha el de l'"apadrinament" de nens en origen. Però això donaria per a una altra entrada...

D'aquesta manera les nostres vides "creuades" (en l'accepció que més us impliqui) semblen tendir al paral·lelisme.