dimecres, d’abril 26, 2006

Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?

Aquesta frase, a part de ser el títol d'un llibre, és un aforisme brutal!
Si ens hi posem a pensar surten incerteses per tot arreu...
Hi ha, segons creuen els del Disseny Intel·ligent, un objectiu previ, conscient, a la creació??
Hi ha algun significat rere tot el que hi ha al món?
Pensar sempre ha sigut perillós. Sempre! Quan s'esdevé la Il·lustració, durant el segle XVIII, la idea motriu és aquella que defineix el terme alemany d'"auflcarung" (sortida del sol pel matí). Amb aquesta metàfora es vol transmetre la idea del despertar del dogma. Dogma implica nul·litat de pensament. Nul·litat de pensament és sinònim d'estupidesa.
Així, pensar és perillós per a l'estament en el poder.
Em de pensar! No podem donar res per fet. Apliquem la màxima cartesiana fins a l'extrem, sense por.
Només llavors podrem ser conscients del que som i a on som i per què som .