Porca misèria!!!!!!

No crec en déus, ni en ídols. No crec en res, ja!
Com pot existir un Déu i ser tant cruel?????
No pot ser!

94 anys són molts. Ho sé. I si han anat passant entre penúries, amb penes i treballs, amb patiments, amb molta suor, molta por, i moltes alegries i il·lusions... Com pot ser que s'acabin d'aquesta manera tan dolorosa??

Estic parlant d'algú molt especial per mi. Una persona que ha treballat tota la vida per donar-nos tot el que ha pogut. Una persona que va empassar-se la mort del seu marit per donar-li alegries als seus néts, petits. Una dona que mai ha volgut ni protagonismes ni res. Tot pels demés!

I, ara, a la recta finalíssima de la seva vida és castigada. Castigada a perdre la seva identitat. Castigada a oblidar el seu món i a qui l'envolten. Castigada hora rera hora amb un torment indescriptible.

CAGO'M DÉU!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si aquesta és la recompensa a una vida plena de problemes, pors, esperances, bones intencions... estem arreglats!!!!!

Va abandonar el seu poble natal en els anys més foscos d'aquesta merda de país per donar-li a la seva filla, la meva mare, un futur millor. Va treballar tant com va poder perquè aquesta idea s'anés materialitzant dia a dia incansablement.

En fi....