Mili KK

Sempre que veia una pel·lícula bèl·lica pensava que això de fer la guerra no era tan complicat. Inclús havia arribat a creure que era divertit i tot. Quanta manipulació en el "Món dels Somnis"! Mare meva!!!

Aquest dissabte vaig anar a "jugar" a la guerra. Paintball? Sí, em sembla que se'n diu així. És allò de les boletes de pintura... dos equips... i molta adrenalina! Però no correm...

El primer que fas és firmar un paper (no molt oficial, que diguem) pel qual ells queden eximits de qualsevol responsabilitat. El primer pensament... igual que els metges abans d'operar-te: firma aquí no fós cas que enlloc del menísc et fessim un canvi de sexe.

Així que ja entres amb aquell neguit, difícil d'expressar, però que la teva veu interior no para de cridar.

Acabats els formalismes "burocràtics" passes a recollir la teva granota caqui. I t'adones que no tothom té la mateixa olor corporal. A saber qui s'havia posat allò abans. Però aquella fortor era molt autèntica. Un cop "vestit" ens van donar la màscara (que amb vida pròpia) ben bé podia ser la del zorro... de fet, en feia la pudor.

Resumint, que qui sigui una mica escrupulós... hauria de portar una caixa industrial de pomades per a les panses.

I a córrer!

Vem estar gaire bé tres hores fent el "rambete" pel bosc. Al principi feia gràcia, al final pena. Tot em feia mal... totes les pedres, de llençar-me a terra, havien deixat el seu tatuatge propi a la meva pell. Les boles de pintura esclataven o no... però les que no ho feien també deixaven marca: vermella al principi i blava dos dies més tard. I el pàjaru del "monitor" havia dit que... "no duele... las notas, pero casi no dejan huella". Collons!!!

Rambo era molt Rambo.

Com sempre, el millor de tot va ser la cervesa fresca que ens vem fotre després de tota la tarda amunt i avall, aixecant-me i ajupint-me, corrent i saltant, "matant" i "morint"...