El Silbatu

Quan erem petits i la "senyu" ens parlava de les professions de la gent gran sempre acabava parlant del "senyor" policia. I ho feia d'una manera molt suau, molt dolça...molt tendenciosa!
Ahir, anava per Sabadell amb dos amics i ens vem trobar a un "pàjaru" d'aquests que, segons aquell missatge gravat en el meu subconscient, havia de ser tan bona persona, tan amable, tan servicial i atent... sobretot, atent.
Vès per on, carrer avall estava tallat no sé per quins setze ous. I nosaltres volíem girar molt abans. I li vaig preguntar amb senyes si podíem passar i girar. El col·lega se'ns queda mirant, enlluernant-nos amb la seva calva autoritària i em gesticula... jo baixo el vidre i la conversa, llavors, va anar més o menys de la següent manera...
Jo: Perdoni, podem passar?
Home de Harrelson: És que no en tens prou que et toqui el "silbatu"?
Jo i els altres dos amics ens mirem com dient aquest tiu d'on ha sortit...
I ens caguem en algú (no voldria que això servís de proba davant de ningú. jejeje)
En resum, que no tot el que ens expliquen acaba sent veritat... i que quan els donen la placa i la porra els posseix l'esperit de Harry el Brut de mala manera.
Estil Bushtos????
P.S.: Per quina enigmàtica raó només trobo aquest blog al google posant la paraula "multiorgàsmica"?