Mirallet, mirallet, qui és....?

Baralles amb pals de beisbol, batusses multitodinàries, punys americans, navalles, atropellaments mortals... I si em deixo alguna cosa la hi poseu vosaltres mateixos.

A on estem arribant? Tinc la percepció, segurament mal infundada, que tot plegat és una influència dels missatges esbiaixats de Hollywood (Sí. Llegiu més avall... puto hollywood!). És com si la gent no tingués per un costat consciència que el que pot fer té una repercussió directe en els demés; i per un altre, que els seus actes no seran castigats.

És trist, però cada vegada ho veig més clar. Hi ha una "infoxicació" de la societat que es mira en un mirall erroni. Un mirall en el que quatre bales no et maten. Un mirall en el que una pallissa de tres tius contra un altre no acaba al cementiri. Un mirall en el que un sol home és capaç de destrossar tot un exèrcit. Voleu dir que aquest mirall, a l'estil Blancaneus, no ens diu el que volem sentir enlloc de dir-nos el que realment hi ha?

Al cap i a la fi, la realitat és la que és. Pots escollir la pastilla blava o la vermella, però ser-ne conscient, o no ser-ho, no ens eximirà.

I, si la teva reacció és la de trencar aquest mirall... ja ho saps... seran set anys de mala sort!

Ergo, què podem fer? El trenquem o ens hi mirem? El netejem, potser, com a solució intermitja?