Entre estrellats i estralls

Per fi ha acabat tota la parafernàlia nadalenca i consumista!
Aviam, anem a pams...

Diu l'antic testament que un estel va guiar uns reis cap al lloc on havia nascut el nou profeta. Aquests reis se'ls recorda com a Reis Mags perquè observaven les estrelles. I jo els rebatejo com els reis estrellats, doncs. Perquè la seva èpica gesta ens ha donat pel sac a tots. Si ja ho va veure clar l'Herodes! Si l'haguessin pelat ens haguéssim estalviat molts mals de cap els 2000 anys següents, ja que en nom d'aquest que es va salvar n'han pelat a moltíssims més.

I, de passada, nosaltres ens estalviaríem molta pasta. Al cap i a la fi, el que fem pel dia de Reis és imitar-los i dur-li un present/regal a aquells que ens estimem.

No ho interpreteu com un rampell republicà més. Ni un brot comunista. És que em vaig estressar molt el dia que els vaig anar a comprar i encara em dura la mala llet.

I parlant de mala llet...

El soroll de sabres ja comença a fer-se notar! L'exèrcit dóna senyals de vida. Tornem a repetir velles gestes de la història del XIX de l'estat espanyol. Els pronunciaments, això ho va ser, van marcar la vida política des de Ferran VII fins a Alfons XIII. I aquest últim és el que ens va regalar la República. "oju al datu"!

Així, com diria el cuiner més famós de Sabadell...

Salut!!