Vet aquí una vegada...(i 2)

Arribar a ciutat va ser una gran aventura en si mateix. Els dies li havien passat molt més ràpid. Tantes coses noves com havia après l'impressionaren en desmesura. El primer que va veure, i que el va deixar atònit, va ser el que després li dirien que era un camió. Així d'impressionable estava el nostre amic. Tenia tantes ganes d'aprendre coses noves, coses que havia sentit que a ciutat es donaven constantment. Però poc després d'arribar, de nit ja, va veure que al mig d'un carrer hi havia tot de llums. S'hi va acostar encuriosit. Els llums eren blaus, igual que els vestits d'unes persones que li deien que no es quedés mirant. Mirant? I llavors es va adonar que en el terra hi havia una persona tapada amb una manta d'or. La cosa no semblava molt engrescadora. Va seguir carrer avall amb el seu farcell a l'espatlla. Va ser aleshores que va veure com unes persones, per definir-les d'alguna manera, ruixaven a una dona amb alguna mena de líquid i després ella estava envoltada en flames. El noi no s'ho podia creure.

(To be continued...)