Les comparacions són perilloses

Ei!
Aquí altra vegada...

Vinc de veure el partit Saragossa-Barça. Fins aquí res d'especial, a part que a mi el futbol no m'agradi.

Però veient el partit i la gent que el mirava (millor veia, perquè si havia de fer cas dels comentaris que feien...buff!) m'he adonat d'una d'aquelles veritats que sempre m'ha passat desapercebuda. Una d'aquelles veritats que fan mal quan t'adones que hi són. Resumint, m'he adonat que les comparacions són odioses, perilloses, i sovint, errònies.

Anem a pams...

Si tu compares alguna cosa bona que recordes (i per tant idealitzes irracionalment) com seria el cas d'un barça invatut, guanyador, amb fairplay a dojo... amb un saragossa que sobreviu a la lliga, veus que no hi ha res a fer. Però de cop i volta aquesta entitat que tu consideraves "menor" comença a tenir un valor més gran que el que li suposaves. Arribat aquest moment et descol·loques. Tot el que donaves per segur, per fet, comença a fondres. Ja no tens a on agafar-te i et domina el pànic. Tots en el bar cantaven amb una cervesa a la mà fins que el Saragossa els hi ha fotut 3 gols en 10 minuts. Tots callats. Collons! I llavors ha sorgit un monstre compartit per totes les consciències allà presents. Aquest monstre els ha posseït durant la resta del partit.

Per què s'ha de comparar a priori allò que ja no és amb el que no saps si pot ser?

Ah, amics, gran pregunta que em deixo sense resposta a l'espera que algú de vosaltres em pugui il·luminar.

Digueu-me tossut, però això del futbol em supera.

Salut!