Super 3

Ahir vaig anar a una festa d'aniversari d'un amic meu. En feia 30. Espero, tampoc és que em fagi molta gràcia, atrapar-lo i si pot ser doblar-lo. Va estar molt bé. Veure que arribes a una edat i els amics et segueixen allà on ets t'ha d'omplir. És com fer un examen i veure que has tret bona nota. És el reconeixament de la feina ben feta. Però 30 són molts! Jo, que encara sóc "veinteanyeru", ho vaig viure com... no sé... com a preludi de que l'any vinent (i total, són 2 mesos) també entraré al Club Súper 3. Bé, de fet ja en sóc soci. I, clar, com que entro al Club per la porta gran (l'any vinent ja tindré una hipoteca que em perseguirà la resta de la meva vida laboral) em fa com una mica de por. Suposo que hauré de matar definitavament al Peter. No és que em vingui de gust, però o em compro un pot industrial de Gracian 2000 o deixo d'anar de festa. L'arròs, més que passar-me, m'ha adelantat i ja deu ser a Andorra!

El dia 13 de febrer de l'any que ve entraré al Club Súper 3 i, espero, que això m'ajudi a replantejar-me el meu devenir d'una manera seriosa. (ho estic escrivint amb el nas, perquè tinc tots els dits de les mans creuats!!).

Salut i República!!!!