Sudoku

L'altre dia estava amb un amic, fent-la petar, i intentant-li explicar el meu punt de vista sobre un problema que el preocupava vaig inventar-me una metàfora sobre la vida. La metàfora, res de l'altre món, em va agradar i ara la vull compartir amb vosaltres.

Vaig veure molt clar que la vida és com intentar resoldre un Sudoku. Sí, res més lluny. Comences tenint unes pistes per a arribar al final, però depen de tu seguir-les i, a més, seguir-les bé. Vas evolucionant, omplint forats, intuïnt la posició de cada número. Passes molt de temps clavat en un número. Intentes resoldre'l abans de no seguir, encara que en tinguis d'altres més senzills al costat. Tu vols resoldre aquell. Cada cop, per un altre costat, veus que tot evoluciona a millor. Fins que arriba un moment en que tens vàries opcions i no trobes la pista que et donarà la solució. T'has d'arriscar. És una cosa que la fas amb fe. No hi ha res que et porti a pensar que te'n sortiràs. Però hi ha alguna cosa a dins que et diu que vas pel bon camí. Per tant, el segueixes. Segueixes la teva intuïció. Tots els números van encaixant. Sembla que l'has encertada i et vas emocionant. Però pot ser que no sigui així. I no ho sabràs fins que et quedin pocs números per a posar. És llavors quan penses, saps, que l'has cagada. Però ja no saps a on. No pots tirar enrera. Tampoc pots tirar endavant. I el Sudoku es queda sense acabar. També pots tenir sort i acabar-lo correctament. Llavors creus que ets un afortunat i encara disfrutes més de la seva solució.

Així, la vida té molts punts de connexió. No saps el resultat del teu destí. Saps que hi ha pistes. Vas omplint números, alguns de segurs, altres per sort. Però fins que no t'acostes al final no entens, no perceps, si l'has cagada o no. El més fotut és que no sabràs on estava l'error. Com a molt ho intuïràs i prou. Tindràs molt clar que no pots tornar enrera perquè és impossible. Ara, quan aconsegueixes acabar-lo ets el tiu més feliç del planeta.

No és un axioma. Només una manera gràfica d'explicar la nostra vida. No sabem que ens trobarem demà. Només sabem què hi ha avui i quins camins podem seguir. Encertar-los o no tant depen de nosaltres com de la sort en l'elecció. Per tant, no esperem a demà per veure la solució del Sudoku d'avui i arrisquem-nos a resoldre'l per nosaltres mateixos. Si la caguem o si l'encertem només voldrà dir que ho hem intentat.

I això és el més important.