Top Manta

L'altre dia estava sopant en bona companyia quan va aparèixer l'omnipresent "mantero". Fins aquí res d'extraordinari per la zona a on vivim, oi? Però allò que diuen que "quien la persigue la consigue" li va sortir bé al col·lega. M'explicaré...

Sempre és el mateix pàjaru que va carregat de CD's pirates. I sempre li acabes dient que no. Però aquest dia en concret vam sucumbir a la temptació. Si us pregunteu si vaig tenir remordiments, o la sensació de fer alguna cosa il·legal o mal feta, esteu equivocats. No vaig sentir-me malament. Després de mirar-los tots, una vegada i una altra, vem comprar un parell. Perquè... "uno tres, dos cinco". Ho repetia com un mantra. I tot i aparentar no saber parlar cap dels idiomes de la península quan li vaig dir "Soci, mira, que ens quedem un parell. Quan et dec?" El tiu no es va prendre gaire estona per dir-me 5 €. Si ja ho diuen, que no és poder sino voler.

I, oju, sonaven de puta mare!

La meva pregunta... sempre hi ha d'haver alguna de pregunta...

Si el tiu aquest, cobrant els CD's a 2'5 € s'hi guanya la vida i fa que se la guanyi el mafiós que li ha encarregat que els vengui, quin collons de negoci fan les discogràfiques cobrant-nos-els a 25 €??

O s'han pensat que som tontos o ens hi volen tornar.

Perquè la diferència és abismal, diria.