Ball de bastons

Deia un sociòleg del segle XX que l'estat és el que es reserva el monopoli de la violència. Per extensió, tots aquells que tenen poder polític aspiren a demostrar la seva capacitat coercitiva davant de la societat que els ha atorgat el càrrec. Perquè? Aquest paternalisme asfixiant del qual fan ostentació tots els polítics (enteneu-ho com: "pobres ignorants! Jo els ensenyaré el que està bé i el que no) els porta a creure que un clatellot a temps (una versió ancestral de la Guerra Preventiva??) és la solució als desviaments de la societat. En aquest mes ho hem pogut comprobar insistentment. El desplegament dels mossos ja ha comportat dues demostracions de força. És com l'animal que veient-se envoltat per d'altres ensenya les dents amenaçadorament.

A on ha anat a parar tot el discurs aquell que abogava pel diàleg i l'enteniment? Tots acaben, unívocament, usant allò que a les espanyes es coneix com el "Jarabe de palo". I, el que és més curiós de tot, mai ha funcionat. Quants pals havien repartit els "grisos"? I els seus fills els maderos? I la gent segueix fent el mateix. I el poder polític també.

No us extranyi que sigui una reedició sui generis de les aventures del Marquès.