El sacrifici!
Mai m'havia plantejat un sacrifici tan gran!
Sempre havia trobat la manera de fugir d'estudi davant les adversitats!
Però l'última oportunitat la vaig cremar per St Joan... i ja ho vaig passar prou malament!
Sempre havia trobat la manera de fugir d'estudi davant les adversitats!
Però l'última oportunitat la vaig cremar per St Joan... i ja ho vaig passar prou malament!
Així, incapaç de mirar cap a un altre costat... apretat (i més tard entendreu el significat) per la situació... amb molt poc de temps a favor meu... m'he vist obligat a acceptar el sacrifici!
De sacrificis n'hi molts a la vida... inclús, abans, certs pobles més assenyats que el nostre (primermónoccidental?) els oferien al déus. (nota: llàstima que els pre-colombins no se'ls empassessin a tots!).
I, pobre de mi, la setmana passada vaig prendre consciència... com l'ordinador de Terminator, que el futur m'esperava massa aprop. Un pensament va esquinçar la serenor de la meva ànima mentre em menjava una bossa de morros entre quinto i quinto... "MERDA!!!! EL CASAMENT!!!".
Blanc. Em vaig quedar blanc, esmeperdut, atònit davant l'evidència d'una realitat creixent (la Burbujita).
I clar... el primer pensament va ser el record de l'últim casament que vaig anar. Era St Joan. I sort! Feia tanta calor que no em vaig veure "obligat" a cordar-me l'americana...
Segur que molts de vosaltres riureu. I a mi què? Jo només patia per la pobra persona que s'hagués posat davant meu amb el botó cordat. Vaig sentir-me com una arma assassina en potènica!
En conseqüència, aquesta és la setmana del SACRIFICI.
Espero... íntimament... que fagi molta calor el divendres!!!!!!!
Sempre vostre,
El Burbujita.
posted by soci at 9:50 p. m.
14 Comments:
Estimat soci, l'estiu ha estat molt dur x mi també, tinc sort que la meva camisa no porta botons, jajaja!!!
Trankil q et deixo anar amb l'americana descordada!
Així que aquesta setmana és com la setmana de Quaresma? Sense beure alcohol ni menjar morros (de porc), a veure si aconseguim rebaixar un parell de centrímetres... jejeje. Jo estic igual Jordi!!! Si el protocol ho permet, a mi no em fa res que vagis amb l'americana descordada ara que espero no em toqui estar davant teu, per si les mosques...
Un petonàs a tots i totes, jo no faig distincions.
Jo no sabia el significat exacte de "síndrome d'abstinència"!!!!
És molt fort!!
Em sento com un dels protagonistes de Transpoiting!!!!!
Ai... espero que tot plegat em serveixi d'alguna cosa!
Més que somnis eròtics... tinc somnis alcohòlics!
Brrr!!!!!
Ei gent!!
Necesito 10.000euros. Tinc fins al Gener per aconseguir-los. Alguna idea? (excloent prostituir-me és clar, en això ja hi he pensat jo soleta...).
Qualsevol feina que pugui fer els caps de setmana o desde casa... nosé, però necesito els calers!!!
Quan són les eleccions??
Podries fer-te política! Déu ni dó, amb els calés que acaben fent!!
10 MIL EUROS??? COM NO VINGUIS A LA CAIXA A ATRACAR????
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ei, companys!!!!!
Ja ha passat la setmana d'abstinència, podem tornar als nostres hàbits insans?
A veure quan quedem per fer uns quintos i uns morrets camarades!!!!
Un petonarro
creia que als casaments es sacrificaven només els nuvis i no els convidats... cada dia s´apren alguna cosa més del narcisisme col.lectiu, si al final, tots acabem amb uns pedals impressionants...o no?
recomanació per l´anna q necessita uns quants calerons, pots començar per treballar al festival de sitges que paguen 1.000 euros per uns pocs dies de feina.. informació a la web.
ei, aquest anònim no sóc jo eh!!a veure quan unes birres !!!
Narcisisme col·lectiu? Ai.. diria que no anava per aquí la cosa. Em sembla que feia referència, més aviat, a la necessitat d'entrar dins d'un vestit.
Però, com sempre, tothom és lliure d'entendre el que més li agradi...
Anònim Calent!! Estic esperant la teva trucada per... dijous nit?
Jo m'apunto (como no) a les birres dijous nit amb el soci i l'anònim calent!!!! (a no ser que sigui una cita íntima entre vosaltres dos...)
Em sembla, Branxi, que això ho haurà de decidir l'anònim...
Fa dies que estan pendents les birretes, però si ell/a vol que hi siguis per mi no hi ha cap inconvenient!
Per cert, que tota la blogesfera sàpiga que la Branxi és una exterminadora d'insectes!!!!!!!
Ei!!!! Que no vaig matar-la! Sóc una persona pacífica!!! Simplement vaig alliberar-la de la presó on vivia, segurament ara serà més feliç vivint en el seu hàbitat natural amb d'altres "huge moths".
PD1: Bé doncs espero la invitació de l'anònim, o no.
PD2: Deixeu-me compartir amb vosaltres una notícia molt esperada per mi: la setmana que ve començo les vacances!!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home