Chapter One
A long time ago...
En una galàxia llunyana vivia un poble digne de menció. Els seus habitants, singulars, eren coneguts arreu per moltíssimes virtuts. Una d'elles, potser inclús la més famosa, era la incontinència... verbal.
La vida transcorria pausadament. Els boscos eren frondosos i els rius cabalosos. Els animalons vivien en harmonia.
Vet aquí, però, que un poble dolent... maliciós... envejós al cap i a la fi... va adonar-se d'aquest oasi bucòlic al bell mig de l'Univers. La sang els va començar a bullir. No podien concebre aquest equilibri natural. Poc temps més tard van decidir destruir-lo...
En arribar al poble, amb ànims demolidors, van quedar-se esmaperduts per les moltes virtuts dels seus habitants. I, recordeu, aquella que més els feia especials.
Els primers contactes van ser desvastadors, com podeu imaginar. Els foranis no entenien com se'ls podia dir tot allò als morros i quedar-se tan amples...
.....
........
..........
(Com acabaríeu la història??)
posted by soci at 11:52 a. m.
2 Comments:
La cosa pinta malament. Tots sabem que l'atac verbal es pot ignorar amb relativa elegància, però l'atac físic, que sol ser el seguent pas, es destructiu per qualsevol.
Ara bé, com que ens demanes un final proposo l'adveniment d'un "Salvador" (aixó s'ha portat sempre) que posi pau i castigui la perfídia dels dolents. Per anar bé, aquest "Salvador" hauria de predre la vida en l'acte heroic i condemnar així al poble rescatat a un deute etern irredimible. Què et sembla?
Em sembla molt bonic anònim! Inclús et diré que tens molta raó... Què en seria dels victimistes sense un màrtir a qui venerar?
Jason... deixa de pensar en el sexe! Tot plegat és "metafòric" (??? jejejeeje)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home