Starring: SOCI!
Avui comença un nou mes. Setembre, per a ser més exactes.
Això, a part de demostrar-nos que aquest 2006 el tenim més que paït, ens recorda d'una manera força dràstica que la rutina ens marca el camí.
Les vacances, per a la gran majoria, són un record.
Pels que encara estudien el setembre vol dir, si més no el que volia dir SEMPRE per mi, una segona oportunitat! (aprofitar-la o no ja és un altre tema).
I així podria anar enumerant una infinitat de coses que comencen o acaben en aquest mes.
L'important, el que realment interessa, és que encara hi som. Sí! Una adaptació un xic sui generis de l'apotegma: "l'important és participar".
Participar implica voluntat, ganes de fer, de sentir, de... finalment... viure.
Per què... a on estem respecte a la realitat?
Som protagonistes? Som personatges secundaris? O, sovint, ens resignem a ser extres de la nostra pròpia pel·lícula?
Suposo que l'exigència de risc que comporta el ser extra és tan baixa que per això molts de nosaltres (jo, el primer) l'agafem com a via prioritària. D'aquesta manera, seguint l'analogia cinematogràfica, normalment passem desapercebuts. Si les coses van bé o malament no se'ns pot atribuir a nosaltres, sinó al guionista, director....(i aquí hauríem de personificar cadascú).
Em sembla que hauré de canviar la meva perspectiva...
Al cap i a la fi, l'únic que acaba amb la noia guapa, sexy, rica i intel·ligent és el protagonista, oi??

3 Comments:
Depèn del gènere, no? Vull dir que jo seria protagonista d'algo tipo "Catwoman", "X-Men", "Aeon Flux", "Underworld", etc...
Vaja, que posats a triar vull ser una superheroïna de comic, tia buena total, en plan vestit de cuir, apallisant a la penya...
La gràcia és que cadascú té la seva pròpia pel·lícula, no? I que en cada moment concret de la vida pot canviar (o hauria) el genère... hi ha moments per plorar, per riure, per disfrutar, per lluitar... hi ha moments (pel·lícules) per a tots els gustos... El que crec és que n'em de ser conscients i no perdre la capacitat de decisió, de protagonisme, ens agradi o no el moment que atravessem.
Sí, Jason, tens raó. Hi ha pel·lícules on al final no es casen. Però justament aquestes són les més perilloses per als secundaris i/o extres, que acaben cridant allò de..."FALTA ORGANITZACIÓ!!!!"
Publica un comentari a l'entrada
<< Home