"¿Qué quieres, tarada?"
Com diria en Luter, el rei, l'altre dia vaig tenir un somni. Però aquest més aviat va ser un malson i despert. Sí! Com si hagués patit un episodi catatònic, sense possibilitat d'evitar el que em venia a sobre.
L'experiència em va demostrar moltes coses. Diria que va consolidar, i això no crec que sigui molt gratificant, una idea que feia temps que s'estava enquistant.
La situació, més o menys, tampoc voldria extendre'm en gaires detalls, va passar mentre feiem un descans d'un curs que avui acabo. Un nen (i millor si ho llegiu amb més es i una ge, al final, molt nasal) va treure el mòbil perquè el trucava, com després sabríem, la seva "txurri" (?). La conversa, pel que es podia desprendre de la seva actitud i la seva veu, no era tan gratificant com ell hagués desitjat. A mi això me la pelava, però va arribar un moment on el clímax va ser apoteòsic.
...
-Qué quieres, tarada??
...
- A mi que me cuentas del perro??
...
- Déjame ya con tus rollos, tarada!!
...
Ho deixo aquí. No crec que es mereixi res més.
En fi, després ja poden anar fent campanyes anti violència de gènere o degenerades. Les conclusions a extreure, per mi, són moltes i molt desagradables la gran majoria.
Però us ho deixo a vosaltres.
posted by soci at 12:03 p. m.
9 Comments:
Indignant...
I, malhauradament, n'hi ha molts així.
No oblidem que era (és) cosa de 2! Com pot aguantar així aquella noia?
Em pregunto com pot aguantar al costat d'algú que la fa sentir menys que una merda, que la infravalora.
Ben bé que hi ha de tot en aquest món!
penso que era un noi intel.ligent, més del que ens pensem...marcar territori de bon principi és lo millor...
Millor per a què, anònim?
Si està "tarada" més val no envolicar-s'hi, no? Si ho fa i ella ho està, el tarat serà ell.
I, de bon rotllo, els únics que conec que marquen el territori són els gossos.
De totes maneres, el poc temps que vaig tenir per a "observar" aquell especimen em va servir per entendre que molt intel·ligen no era.
Jo crec que el persontageen qüestió li deia tarada simplement per recordar a la dona que mai podrà tenir la ment al nivell de l'home, és per això que li recordava que no s'esforcés a justificar res perquè no li expliqués problemes que estan molt per sota de la ment masculina, aleshores va ser molt intel·ligent de dir-li que no hi havia manera de transmetre la inquitud femenina a una maent masculina... penso que hauries de buscar aquest noi i que tots poguessim un dia conversar amb ell perquè aprendriem moltes cosses...un gran persontge, potse run Einstein del segle XXI...
Collons, Jason!
M'has deixat de pedra (i no és cap broma fàl·lica)
És simple curiositat... però podríem saber qui és aquella afortunada a qui li voldries deixar el cap de la mida d'una compresa?
Cunyaaaaaaaauuuuuuu!!!!!
Ups, anònim, si et descobreixen l'identitat no comptis amb la meva protecció... em sembla que la teva pell correrà perill si alguna noia et descobreix.
Però gràcies per amenitzar el blog!
Suposo que el que diu l´anònim és simplment per "picar" de manera infantil a les fèmines.. per sort estem molt per sobre de segons què. Però és clar, la llibertat d´expressió és així. Tot i que sigui una llibertat encoberta i en aquest cas de cartró pedra.
Tot i que, seguint amb la conversa del de la teva classe, tu vas sentir el què li deia ella? sóc dona, i no estic gens d´acord amb la falta de respecte de cap mena, però perquè culpes a un dels dos sense saber el què li va dir l´altre?
Us heu fixat amb les "xurris" dels "nengs"? fan bastanta por...
Simplement és un altre punt de vista. Tot i així res justifica l´insult, ni tant sols un altre insult.
Hola anònima!
Jo no culpo a cap de les parts. Simplement em va cridar l'atenció el fet que una persona (indistintament del seu sexe) pugués mantenir una relació amb una altra en unes condicions tan violentes.
De fet, no vaig emetre cap judici i us vaig deixar aquesta "feina" a vosaltres.
I, posats a fer, no limitaria tot aquest episodi al món dels neeeeengs i les txurris. De segur que podríem trobar molts altres exemples en altres nivells socio-econòmico-culturals, oi?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home