Tornarem a lluitar! Tornarem a patir! Tornarem a vèncer!!

S'acosta una d'aquelles efemèrides que cal recordar fervorosament!
D'aquí a poc serà Sant Federic.

Quins collons, oi, que el Losantos celebri la seva onomàstica en un dia tan assenyalat? En fi, són aquells detalls que fan de l'atzar el millor humorista de tots els temps. Efectivament, m'impressionen molt aquestes coincidències "còsmiques".

El dia 18 de juliol es commemora (tot i que molts FILLS DE PUTA segur que ho celebren) l'esclat de la Guerra Civil espanyola, que va enfrontar durant més de 3 anys germans, cosins, pares... de fet, com que no era una divisió territorial, sinó ideològica, aquesta va ser una de les més fratricides de totes les guerres.

Hi ha detalls que s'escapen. D'altres, els han enterrat en l'oblit...

Els rebels (l'única ocasió en que uso aquesta paraula sentint com l'estómag se'm regira) volien dur a terme un cop d'Estat. Tot estava previst. El 18 de juliol del 1936 era un dissabte. Les tropes africanes, fruit de la feina de Millán Astray i el mateix Franco, es mobilitzen el 17 per creuar l'estret a l'endemà i generar una reacció que arrasi amb la legalitat republicana, laica i democràtica (i això és un fet, es posin com es posin). Els seus càlculs els feien preveure que el dilluns 20 tothom estaria a la seva feina i tan sols hauria hagut un canvi a la cúpula del poder.

Però, mira, la gent va entendre que potser era millor fer-hi alguna cosa. D'una intenció quirúrgica (parafrasejant a Primo) van passar a una carnisseria brutal (citant a Arias Navarro).

Desitjo que aquest 18 de juliol, quan es cumpliran 70 anys de l'esclat d'aquest ignomiosa guerra, tothom recordi què va comportar la derrota en aquesta guerra.

Salut i República!!

Visca CATALUNYA!