Blanc...

Vistes totes les reaccions, algunes de massa viscerals, em veig "mig" obligat a dir el perquè de l'entrada dels colors... i perquè el color BLANC era tan "emocional".

Però abans no desvetlli el misteri (o la intriga??) m'agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions:

1a.- Encara no sé com s'ha envolicat tant l'anònim (2+3) i miss google en tot plegat. Que de fet encara no sé qui són. Des d'aquí els/les animo a sorprendre'ns.

2a.- Sembla mentida que no em conegueu... els meus posts no tenen res amagat. Ni doble sentit. Ni missatge ocult. Simplement són el fruit del meu avorriment.

3a.- Estic acollonit amb tot plegat

---

I, després d'aquestes anotacions prèvies...

(ara us hauríeu d'imaginar un repic de timbals....)

El color blanc, que es pot relacionar amb moltes coses, com per exemple...

- La contrarrevolució

- Un casament

- La puresa

- Els albins

- Un gra de pus

- La nata

... em va cridar l'atenció perquè és el color "piju" per excelència. I això és el que no comprenc. Em van enviar un correu d'aquests on es convoquen festes... i la condició sine quonum era que s'havia de vestir íntegrament de blanc.

A mi em va sorprendre aquest condicionant. Simplement.

Hi ha coses, realment, que sempre em sorprendran... Per molt que m'esforci a intentar entendre a la gent.

Espero haver tranquil·litzat moltes consciències amb la meva resposta...