Alegria... Alegria...

Ja n'ha caigut un altre!

Això de la inexorabilitat del temps sempre m'ha captivat... aquesta vegada ha sigut el Tete!

Tot plegat fa difícil mesurar, tal i com diria entre tic i tic l'amic Monzó, la magnitud de la tragèdia. Pels clàssics, hel·lenístics, la tragèdia era junt amb la comèdia l'essència del teatre. I què és sinó la vida? Com ens comportem des de la consciència fins a la inconsciència?

El fet d'anar sumant a l'Haver tots aquests efectes a cobrar, aquests immobilitzats que el temps ens aporta a la nostra personalitat, fa que el Deure s'hagi d'anar equilibrant forçosament. I per tal d'aconseguir-ho hem d'adquirir certes obligacions, sovint només amb nosaltres mateixos, per a tenir un balanç quadrat. I amb això no vull que penseu en quadrar el cercle!

I ara!

Només desitjo que cadascú s'arrisqui a sumar la seva PiG particular. Reconec que no és una tasca fàcil ni indolora. Però abans de concursar s'ha de demostrar tot.

Oi?