Heu llegit "Així parlava Zaratrusta"?

És un gran llibre. Estrany en el plantejament i violent en el final. Però no deixa de ser sorprenent el joc final on Déu és ajusticiat per l'home més lleig i com aquest, arrepentit, el ressussita en un ase. Curiós.

Niestche s'ho passa teta mentre es carrega la religió com a instrument político-social.

Heu llegit "El retrat d'en Dorian Gray"?

És una gran novel·la. Directe i contundent. Destrossa, a l'estil Alien (des de dins, rebentat-ho tot), a la doble moral victoriana. M'agrada que el protagonista sigui l'home més atractiu del món. Ho és tant que acaba morint de bellesa.

Wilde disfruta desencaixant les aparences del seu temps, que per cert no el va acceptar.

Resumint, ni macos ni lletjos. Ningú se salva de la violència. Som dolents pel simple fet de ser-ho. Quina és la font d'aquesta maldat? Hi ha alguna altra espècie en el planeta que sigui capaç de matar per la simple satisfacció de fer el mal? M'atreviria a dir que no.

Potser el que em porta a fer aquesta reflexió és el fet que sigui dilluns. Potser no. Però m'està entrant una mala llet!!!!