Qui dia passa any empeny!

Bé, tot el que comença sol acabar. I les vacances no podien ser l'excepció. Aquesta reflexió no em podia portar enlloc més que a recordar als grans sincrètics de la Història. Tempus fugit! Curiosa manera de definir-ho, oi? Però si fa dos mil anys que ja s'havien adonat no cal que ens hi capfiquem més.

"Qui dia passa any empeny". M'agrada! L'home que solia dir-ho fa temps que va traspassar. Cinc minuts de silenci. M'agrada perquè és real. Perquè va directe a la nostra (si més no, meva) preocupació. El futur. No és conya. Per una persona que ha dedicat (tot i que no a temps complet, que ja us veig a venir) set anys a estudiar el passat no és gens agradable enfrontar-se al futur. Clío és la que m'inspira. Què és el futur? És realment predible? Existeix? Som present constant amb records, d'aquí el passat. Però el futur no pot existir. Cada acció, cada pensament, cada moviment que fem en el present condicionen el nostre demà. I això fa que cada demà siguem diferents dels que érem ahir. A sobre, malauradament, no hi ha marxa enrera. Tampoc entro a analitzar els vidents, clarividents, futuròlegs, endevins, tarotistes, espiritistes i demés fauna variada que es creuen capaços de traçar-nos els camins que les nostres vides hauran, inexorablement, de seguir. Pensem-hi, però. Si no existeix res per demà vol dir que a cada moment s'està creant tot el que haurà de ser?

És complicat, oi?