La vinya del Senyor... té masses coses!

Mai no us heu sentit en el lloc equivocat, en el moment equivocat? Com quan em va venir aquell tiu a trencar-me la cara perquè "encara" m'estava follant a la seva nòvia i resulta que el cabrón s'havia equivocat de persona i no era jo l'"afortunat"... quina oloreta em va acompanyar la resta de la nit! Això és el que deu estar pensant el President del Barça.
Ja sabeu que a mi aquest món de corre rera una pilota, i tot el que l'envolta, no em motiva gaire. I menys si els pàjaru cobren el que ni tots nosaltres junts (però això és un altre tema que em reservo per a més endavant....).
Tornant al tema... el de "la Família Feliz"....
En Joan Laporta té un cunyat curiós. Un fatxilla que amb el temps ha entès que no tot és parafernàlia i per això surt parlant en català. Però resulta que la família de la dona del presi té molta tela. Sembla ser, i gola profunda m'ho ha confirmat des de Ràdio Macuto, que el sogre del presi té molta, molta, molta pasta. I la campanya electoral per a la presidència del club la va pagar ell. I, és clar, "a mi hijo le pones un buen despacho y a vivir, que son dos días".
Aquest Alejandro (clar, perquè Aleix és massa friki, suposo) ha sortit pastat al pare que és un nostàlgic de puta mare.
Són situacions d'aquelles que saps que poden passar, però desitges amb totes les teves forces que no passin mai!!! jejeejej! Pobre Laporta!
El Futbol Club Barcelona, paradigma del nacionalisme català, té a la seva junta directiva un tiu que era (ara ho deu ser de cor) membre de la Fundación (i ja es podria dir fundición, collons!) F. F. (Passo de nombrar-lo). Quantes voltes dóna la vida... en dóna tantes que inclús mareja! I això, a Barcelona ciutat, pot ser molt car... però aquest, també, serà un altre tema del que parlaré ben aviat.
Gràcies per la vostra comprensió...