Un almax no hi farà gaire...

Vencedors i vençuts...

Davant de la nova situació política a l'Estat tornen a sortir les veus que s'entossudeixen a subratllar la constant humana entre el bé i el mal. Enllaçant amb l'anterior entrada, no voldria deixar passar l'oportunitat de fer una reflexió sobre la manera en la qual "recordem" el passat. He posat entre cometes la paraula perquè el record, com a tal, és fals. Tan sols queda una visió, determinada per multitud de factors i interessos, d'un episodi, d'un procés, d'un període...

Us sona la frase "la Història l'escriuen els vencedors"? Res més lluny de la realitat.

L'origen de la Història se situa en la necessitat de la justificació. Justificar significa donar un cert caire de validesa moral a una realitat.

Partint d'aquesta premisa, la Història no és res més que un procés de maquillatge a gran escala, de la consciència compartida. I qui es maquilla es vol veure atractiu, bonic. D'aquesta manera, qui es permet el luxe d'escriure la Història també hi vol sortir ben parat.

Quant d'interessada és la Història! Us heu preguntat mai per què Napoleó és el paradigma dels bojos mentals? Per què Hitler és presentat com un psicòpata paranòic? Per què la Unió Soviètica era un gulag immens segons tots? Per què els del Kuomintan van ser tots uns degenerats? Per què els soldats de l'exèrcit imperial japonès eren antropòfags i assassins en massa?

Són exemples de la manipulació històrica.

Ara, actualment, tenim molts d'aquests exemples. El "president" del Pakistan és un general colpista que té sota arrest domiciliari a la presidenta electa del país. Per què no se'l presenta tal i com és? Els EUA estan darrera de tots els complots desestabilitzadors de l'Amèrica Llatina i part del Pròxim Orient. Per què no surt a la llum pública?

Vencedors i vençuts...

La gran mentida està servida.

Mengeu-ne amb moderació.

El mal d'estómac està assegurat.