Robin & Batman
En Robin arriba a Gotham City. És de nit. La buidor omple els carrers plens de brutícia. Es troba sol. El seu enigmàtic company no apareix. Han quedat a una hora i a un lloc en concret. Què estarà passant? Aquesta pregunta li rebota dins el cap. Es va posant nerviós. Cada segon que passa tot esdevé més críptic al seu enteniment. No pot ser. En Batman mai l'havia deixat penjat. Aquesta idea el tortura. Cap al final del carrer es retalla, sota la tènue claror d'una farola, la silueta d'algú. En Robin es posa neguitós. Una rialla tètrica es projecta des de la silueta. Qui serà? Què estarà passant? Un nus a la boca de l'estómac li recorda que alguna cosa no va bé...
Sona el despertador i haig de llevar-me. Quins collons! Altra vegada no puc acabar un somni. Perquè serà que tots els somnis s'acaben en el seu punt més àlgid??
Res. Em llevo. Em rento la cara i marxo cap a treballar. M'adono dels danys col·laterals de les cerveses d'ahir a la nit...
posted by soci at 9:59 a. m.
5 Comments:
ja ja ja ja
En Robin i en Batman són gais!
no beguis tant!!! que aixo amb sona a un dia un pollo ens va( trucada de emergencia al kfe del sol) que cabron.jejeje
agur
jejejeje
Quin tiu! És veritat!
jejejjee
el problema dels somnis és que són precisament somnis.
És igual com acaben o com comencen, són irreals i els creem des de les experiències de cada un...
Quan estan acabats o realitzats passen per força a deixar de ser somnis.. i què faríem en el fons sense ells?
Sense somnis no seríem persones. Això no vol dir que el preu que hem pagat per a arribar a ser persones (és a dir, somiar) sigui massa car.
Un somni, al cap i a la fi, és la pastanaga que ens fa caminar. Som tan burros que sinó veiem la pastanaga no ens movem. I necessitem moure'ns constantment. Oh, gran contradicció la de l'espècie humana, oi?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home