Solitud...
Avui ha sigut un dia moooooooooolt llarg.
Aquest matí, quan encara tot just sortia el sol, he baixat amb el meu pare cap a can Fanga.... l'home s'havia d'operar un genoll.
I, jo, bon fill, l'he acompanyat.
Fins aquí res d'anormal... però, clar, ja que hi era m'hi he quedat tot el dia.
Barcelona pot ser una gran ciutat. No ho dubto. A més, conec gent que hi viu i sé que em dirà que estic ple de prejudicis provincians.
Cap problema!
Però és que m'he tirat tot el dia SOL a la gran ciutat. He esmorzat sol. He dinat sol. He berenat sol. He fet la cerveseta sol. He fet el cigarro sol...
I és que a Barcelona no m'he pogut sentir de cap més manera.... que SOL.
Per sort, l'operació ha anat prou bé i hem pogut tornar a la civilització a una hora prudencial....
Perdoneu-me els habitants d'aquella jungla, però Barcelona us la regalo.
Sincerament....
Ah, aprofitant l'avinantesa....
G-O-R-A E-U-S-K-A-D-I!!!!!
Aquest matí, quan encara tot just sortia el sol, he baixat amb el meu pare cap a can Fanga.... l'home s'havia d'operar un genoll.
I, jo, bon fill, l'he acompanyat.
Fins aquí res d'anormal... però, clar, ja que hi era m'hi he quedat tot el dia.
Barcelona pot ser una gran ciutat. No ho dubto. A més, conec gent que hi viu i sé que em dirà que estic ple de prejudicis provincians.
Cap problema!
Però és que m'he tirat tot el dia SOL a la gran ciutat. He esmorzat sol. He dinat sol. He berenat sol. He fet la cerveseta sol. He fet el cigarro sol...
I és que a Barcelona no m'he pogut sentir de cap més manera.... que SOL.
Per sort, l'operació ha anat prou bé i hem pogut tornar a la civilització a una hora prudencial....
Perdoneu-me els habitants d'aquella jungla, però Barcelona us la regalo.
Sincerament....
Ah, aprofitant l'avinantesa....
G-O-R-A E-U-S-K-A-D-I!!!!!
posted by soci at 11:02 p. m.
2 Comments:
la soledat es busca, es necessita i es disfruta. si quan vens a barelona et sens sol és perquè vols. serà que no tens gent que hi viu! la soledat de l´ànima és una altra cosa..
Era més una reflexió de la inhòspita ciutat de Barcelona.
No pensava tant en el meu estat d'ànim. De fet, sé que hi ha molta gent a qui hagués pogut dir alguna cosa. Gent a qui em ve molt de gust veure. Però vaig baixar per fer-li companyia al meu pare...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home