"lo prometido es deuda"

Ha tornat a passar una setmana.... i torna a ser dilluns. Una promesa és una promesa i jo assumeixo les meves... així que...

Avui torna a ser dilluns. La setmana que vem despedir ahir... com us ho diria... va ser diferent. Quan us vaig prometre que en parlaria no entrava en el meu enteniment les conjuntures que s'han donat. Però m'hi vaig comprometre.

Bé, la setmana va tenir de tot. Coses bones i coses no tan bones. Però una cosa sí que va tenir. Va ser prou diferent. No he tingut temps per avorrir-me. He dormit poc. He viscut un control "atípic" de la Benemèrita. I un de virtual dels Mossos. Una setmana amb sensacions fortes, expressions intenses de sentiments. També he tingut situacions per recordar i, d'altres, per oblidar. Tot i així, totes formen part de mi i, en conseqüència, no me'n desprendré mai.

Tot això s'ha produït durant la setmana "laboral". Durant el cap de setmana, per sort, tot ha sigut rutinari. I això és resumeix en la fusió home-moble. Correcte, li vaig tornar a fotre una pallissa al sofà! Li agraeixo, intensament, a qui inventés aquest moble el seu gran encert!!!!

Visca el sofà.

Aquest dilluns no us prometo res... complir les promeses no sempre ve de gust.

Salut i República!!!