Nightmare in Delfos

Salut!

Suposo que molts de vosaltres ja ho sabreu... ja no estic sencer! L'altre dia em van treure una part de mi. Va ser traumàtic, però ara ja està fet. Ja no hi podem fer res.
I per els que no ho sabeu us en faré cinc cèntims...
Res, que l'any passat em vaig trencar el menisc. Coses que passen. La sanitat pública, com que està més preocupada en asfixiar-nos econòmicament que en guarir-nos, em va proposar emular a Job. I la veritat, no em venia gaire de gust. Així, vem obtar per la via del privat. No era el que més il·lusió em feia (algun tic revolucionari encara reivindica el seu dret a l'existència). Tot i així, la cosa començava a donar-me massa pel cul. I al final vaig omplir el pit i vaig agafar el toro per les banyes.
Dimarts vaig ingressar amb una gana i una set de puta mare! No em deixaven probar ni gota de res. Sort que la nicotina ni és líquida ni sòlida, oi? "A les vuit, puntual." La infermera m'ho havia repetit com trenta vegades. I la pregunta se'm va plantejar ràpidament: Per què collons havia d'ingressar puntualment a les vuit si fins a les onze no pensàvem operar-me?????? Quins collons. Avorrit... Pansit... Adormit... I amb gasos. Com que m'avorria anava fent pets i escampant l'olor. Digue-me marrà. La qüestió, que quan més emocionant estava el tema de la química corporal (rotllo ADM)em van venir a recollir. Sí, la paraula és aquesta. Després de passejar-me per mig hospital i d'ensenyar les vergonyes a l'altre mig (aquestes bates que et posen són molt eròtiques, trobo) em van plantar a la sala de reanimació. Per fi!!! Per primera vegada des de feia molt temps em vaig col·locar de gratis. Però quin col·locón, eh! Allò és droga i no el que ens venen pel carrer. I això, que quan ja m'havien posat l'epidural (o com s'escrigui) vaig pensar en tancar l'esfínter perquè el metge el tenia massa a prop de l'ull de l'huracà. Però va ser impossible. No responia!! Alerta! I vaig començar a riure. I no podia parar. Només m'imaginava el serrell del metge movent-se aromatitzadament! jejejeje. Recordo que se'm van quedar mirant amb cara d'estranyesa. I em vaig adormir.
Ara, un cop em vaig mig despertar ( i el mig no és retòric! De cintura en avall no hi havia res que em fés cas!!!!) ho vaig començar a passar malament de veritat! Era un semi clon del Ramón Sanpedro. Bufa! Quina sensació més fustrant. Van passar dues hores ben llargues abans no comencés a recuperar la sensibilitat i la mobilitat d'algunes parts. El moment més àlgid es va esdevenir quan la infermera (oblideu els tòpics de les pelis porno, per pena meva!) em va amenaçar amb sondar-me el membre sinó pixava en les dues hores següents. Pànic!!! Em volien violar!! La vaig agafar lleument i no la notava. Agghhh!!!! Però no podia permetre aquella violació. No podia ser! Vaig fer-me acostar la pera aquella i la hi vaig introduir. Mai he fet tanta força amb les abdominals com el dimarts! Us ho juro!! Quan vaig veure (perquè de notar res de res) que s'anava omplint se'm va dibuixar un somriure tonto a la cara. Buff! La vaig espolsar i em vaig posar a dormir amb la tranquilitat que dóna l'haver guardat la meva virginitat una vegada més!
Quan em vaig despertar tot tornava a estar al seu lloc. No us podeu imaginar l'alegria que comporta despertar-se i veure que la tenda canadenca torna a estar muntada! Oéoeoe! La nit i el matí següents, com tot els dies que et passes ajegut en un llit d'hospital. Avorrit. A mig matí, però, em van fotre fora. Alelúia! I aquí em teniu altra vegada!

Bé, aquesta vegada no ha sigut cap somni. Ha sigut tant real que no voldria repetir-ho mai més.

A la vostra disposició....