Pedra, paper, tisores... o la gran aventura de fer-se gran.

Sí és que ja m'ho deia tothom!
"No et casis amb el banc que no val la pena!!!"
I jo, Sr. Tossut, sempre a la meva.
Quins collons, eh?

La millor solució és sempre la més fàcil. Què vols un pis? Agafes el primer que trobes i li fots puntada de peu a la porta. Un cop a dins li canvies el pany i a viure! Què són dos dies!!

Serà veritat, al final, que la Justícia és cega. Fins aquí encara ho puc acceptar. Però una cosa és ser cega i l'altra ser imbècil.

Suposo que el que més ens impacta d'aquestes notícies és que la gent que entra, els ocupes, no porten rastes ni fumen porros ni pixen pels carrers ni porten gossos pollosos.

Suposo que si una tinent d'alcalde de l'Ajuntafems de BCN es declara obertament ANTISISTEMA i ho fa des del sistema (gran incongruència, senyora Mayol!), ja queden poques coses per a sorprendre'ns, oi?

Així, companyes i companys (la paritat sempre per davant) ens acostem cada vegada amb més rapidesa cap a l'Anarquia?